[ Al caliu dels mots ]

El Turó del Tagamanent

2011-06-04T15:51:00.016+02:00

Als vessants occidentals del Montseny, visible des de l'altiplà del Pla de la Calma, s'alça el Turó del Tagamanent. La primavera invita a gaudir dels seus camins. Enguany la pluja ha estat generosa i la natura mostra agraïda el seu millor moment: arbres vestint el seu fullam més tendre i turons verds farcits d'immenses catifes de flors.

Em vaig liquar

amb una allau de llum

sobtada i res de mi;

ebri o no, escolto,

ara,

com creix l'escuma

que em prendrà el cos,

abans plom,

ara taca escampada.

Lluís Figuerola

De Sant Marçal a la Creu del Matagalls

2010-11-04T12:06:00.004+01:00

De Sant Marçal al Matagalls els camins daurats cruspeixen i els colors, els sons i l’humit et van omplint tots els sentits. El camí, empinat i feixuc, és fa tant agradable que, com tot el que és bo, s’acaba fent curt.

"Tot el Montseny s'arbora com

un ginestar que es daura...

Cada nivell, cada tocom,

la primavera instaura.

Cada oriol apar un glop

d'aquella flama pura

que amoroseix l'esguard del llop

i els rasos de l'altura.

Muntanya amunt, arbres amunt,

la saba fa el miracle.

Tot el Montseny, quan és al punt,

es dóna en espectacle."

Guerau de Liost

El Pantà d'Utxesa

2010-10-24T18:27:00.004+02:00

El pantà d'Utxesa és un embassament que pertany al Canal de Seròs, creat per una presa situada al municipi de Torres de Segre, que s'estén pels termes de Torres de Segre, Sarroca de Lleida i Aitona, a la comarca del Segrià.

És un pantà únic a Catalunya ja que no es troba a cap riu sinó al mig del traçat del Canal Industrial de Seròs, encara que es considera dintre de la conca del riu Segre.

Aquest embassament es podria dir que està format per dues parts. La formada per la inundació de les valls del Seca i de la Valleta, que formen la part de l'embassament coneguda com la del Secà i la part coneguda com d'Utxesa que es la part inundada de la vall d'Utxesa.

L'embassament d'Utxesa-Secà és un espai singular situat a l'extrem sud-occidental de la plana central catalana, que reuneix sistemes naturals de notable diversitat de flora i vegetació i de fauna. La seva diversitat d'espècies d'aus va provocar que se'n declaressin 280 ha com a Reserva Natural de Fauna Salvatge.   Com a espècies d'aus amb gran representativitat s'hi troben, entre d'altres, l'arpella vulgar (Circus aeruginosus), el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'agró roig (Ardea purpurea), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i la fotja vulgar (Fulica atra).  

.............

Quin doll d'aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa e! pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells
agafen el son.

........

Joan Salvat-Papasseit

Primavera a Les Garrigues

2010-10-12T12:40:00.014+02:00

De Les garrigues

Si tornes

Repetiré el meu nom i el teu també.

Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec

o, tal volta, un conjur.

De sobte et sento

molt a prop i el temor m'immobilitza

¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?

Em tanca els ulls un calfred i et contemplo

com a través dels vidres enllorats

d'una finestra.

Pren-me tot, si tornes.

Miquel Martí i Pol

Un dia d'abril, camí del poble de l'Albi, a les Garrigues, de la ma del vent i amb la tranquilitat del matí de dissabte.

Sant Miquel de Turbians

2009-10-07T22:33:00.005+02:00

Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjans del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència -molt lluny de l’entorn idíl·lic actual-. Aquesta ruta permet conèixer alguns d’aquests masos, alguns convertits en segones residències, altres en ruïnes. Les nombroses feixes que es poden veure a la cara sud són testimoni mut dels intents per arrancar sostén de la terra. També ofereix excel·lents vistes del Pedraforca, Ensija i la vall de Saldes per la cara sud, i el Moixeró i la vall del Bastareny per la cara nord. La ruta transcorre dins del parc natural del Cadí–Moixeró.

Pista avall, en direcció cap al coll de Turbians, trobem el mirador en memòria d’Albert Arilla, un guarda del parc i veí de Gisclareny mort en accident a la muntanya. Des del mirador podem admirar l’església de Turbians, el nucli de població de Gisclareny (barris del Roser i Berta), la serra d’Ensija i el Pedraforca.

Un sender ens porta ben aviat a Sant Miquel de Turbians, antiga església parroquial. Tot i que se’n tenen notícies des del segle X, l’edifici no presenta cap característica d’aquesta època. Tan sols la porta d’entrada té trets del romànic, la resta és fruit de les reformes efectuades en el segle XVIII. Ha estat restaurada recentment. La clau es pot trobar a Cal Pedrals (a la carretera de Gisclareny, encreuament del raval de Vilella).

Collserola

2009-09-24T22:26:00.005+02:00

Tot el país cobert,

bromes al nord, als fondals.

Alguna ullada de sol

a muntanya, al migdia.

Pluges al litoral. Al cor,

com sempre, maregassa.

Narcís Comadira

Meditació de Vila Joana (11.09.09)

2009-09-11T22:26:00.010+02:00

Fotografia feta a la ciutat de Vic

Aquí, on comencen tots els poemes que jo pugui escriure,

sento el fred d’aquell foc on Verdaguer va anar cremant la seva vida.

La superstició i la caritat el van arrossegar,

cansat i trist, amb la sotana llòbrega,

lluent de tant portar-la, per carrers pobres i palaus sinistres.

En Verdaguer ha trobat la por de perdre aquesta llengua

que és feta a mida de la poesia, aquesta llengua que li dec a ell,

sòrdid home d’església, el meu Baudelaire sense “L’albatros”,

primera alzina fosca cremada al foc d’aquest país difícil.

-Cent anys de guerres-, repetia l’àvia.

Va ser una nena en un poble on cada nit sentia com lluitaven als carrers.

I m’explicava, com si fos un conte, el dia que els soldats

es van endur la seva mare per afusellar-la a l’alba contra el mur del cementiri.

Quan l’escoltava, jo també era un nen i el meu pare, un soldat en un penal.

Des d’aquells dies no m’arriba ja cap amenaça.

Són uns morts llunyans, cansats de fer de morts.

Hem escollit ser un poble sense herois.

Just aquesta és, avui, la nostra força.

Cal esborrar tants mites amagats de sota la mirada

impertorbable de les aus de rapinya que vigilen encara.

Tota la vida les he hagut de veure, de pedra o bronze,

en els escuts enormes presidint les façanes de l’estat.

El cos posat de front, el cap de rigorós perfil, les ales,

un capot damunt l’espatlla. Un ull maligne,

el bec cruel a punt d’arrencar les entranyes.

Dominar sense dormir.

-Quin aire respiràveu, aus colossals amb urpes,

per decidir el que en dèieu “Unitat de Destí”?

Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles.

Que la vostra mirada ja no és ni severa, ni ferotge, ni rapinyaire.

Però, encara se sent aquella olor de corral,

de gallinassa, aquell himne... la història d’Espanya!

Joan Margarit

(Poema inèdit, transcrit directament de la lectura que n'ha fet en Joan Margarit a l'acte de la Diada al Parc de la Ciutadella. No és segur que la puntuació coincideixi amb l'original.)

Aprenc

2009-09-09T22:09:00.005+02:00

Aprenc

De tu aprenc,

l'encant rabassut d'ésser infant

la tendresa als llavis que somia

i el demà inesperat i foll.

De tu aprenc,

que la història és feta de paraules

i que tan sols

les llegeixen els difunts.

De tu aprenc,

a conciliar el son d'una nit fosca

i a fer del somni un cant de pau

Montse Assens i Borda

Duranta erecta

2009-09-06T22:29:00.005+02:00

Fa uns anys vaig plantar a casa una diminuta Duranta erecta, estava a plena terra però hi van haver canvis al jardí i la planta va anar a parar a un test de fusta, concretament a mitja bóta de bodega. Ara és un arbust de dimensions considerables, tot i que cada any, quan perd la fulla, li faig una bona retallada.

Floreix des de la primavera fins al mes de setembre, flors blaves, diminutes, amb cinc pètals, en forma de vistosos raïms penjants que recorden les flors de les glicínies. Al setembre les flors es converteixen en fruits d’uns cinc mil·límetres de diàmetre d’un color groc intens que donen a la planta una aparença molt vistosa i diferent a la de la primavera. Les fulles són ovalades d’un verd intens. És molt vigorosa i requereix de recs generosos.

Les flors atrauen abelles i papallones, durant el dia a la primavera hi ha una intensa activitat d’aquests insectes al seu voltant. Els fruits alimenten a la tardor els ocells de la zona, la merla, el gaig, la garsa, el pardal, el pit-roig i alguna que altra mallerenga, cal anar en compte, però, amb els nens, els fruits són tòxics per a les persones. A l’hivern queda nua, moment que aprofito per retallar-la i donar-li la forma desitjada.

És nativa dels boscos oberts i humits de l’Índia, de la Xina, de Malàisia, l’Amèrica Central i del Sud. A la costa est d’Amèrica del Nord, degut a l’abundància dels seus diminuts fruits grocs, li anomenen Gota de rosada d’or.

Mare de Déu de Cabrera

2009-08-24T13:41:00.004+02:00

De Sau i Collsacabra

A tu, qui
siguis, t'invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.

Joan Brossa

"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del

nom i cognoms i lloc de naixement:
- Profesión.
- Poeta.
- ¿Paleta?
- Hombre, no, paleta, no.
- Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero.
I jo el vaig deixar fer, és clar que sí."

Les Salines de la Trinitat

2009-07-26T23:04:00.002+02:00

De Delta de l'Ebre 30 i 31 de maig 2009

Les Salines de la Trinitat es troben a l'extrem sud del Delta de l'Ebre, a la penínsua dels Alfacs o de la Banya i ocupen una extensió de 1.000 ha. Aquest espai ha estat tradicionalment explotat per a la producció de sal, creant i gestionant un entorn que constitueix un exemple de gestió sostenible.

Aquesta sal és producte de l'evaporació de l'aigua del mar. Destaca la Flor de Sal que són els primers microcristalls que es formen a primera hora del mati i a última hora de la tarda a les salines quan encara no hi ha molta insolació. Els cristalls de sal es formen però no tenen prou pes específic i suren. La diferència essencial amb la sal comuna és la seva composició. La flor de sal no és només clorur de sodi, sinó una barreja de diferents sals marines, entre elles clorur de magnesi i clorur de potassi que, asseguren els productors, accentuen e intensifiquen el sabor dels aliments, fet que la distingeix com una de les millors sals del món per a la cuina.

No cal anar-se'n lluny

2009-07-17T23:38:00.003+02:00

De la vida quotidiana
	No cal anar molt lluny.
	Ni trepitjar descalç viaranys plens de vidres
	ni ofegar-se en el mar per tal de beure llum,
	la llum, paraula mítica, metàfora de seny.
	Allò que cerques ho tens davant de tu.
	Per gaudir un infern no cal prendre vaixell.
	No cal anar tan lluny.
	Siga cau, siga avenc, drecera, cingle, foc;
	no cal fugir enlloc; mira-ho tot prop i a punt:
	objectes, cels, mons, paraules,
	horitzons, presons, éssers o murs.
	No cal anar més lluny.
	Només l'esguard i el tacte
	aboleixen distàncies.
	Estimar és conèixer.
	El miracle és dins nostre.
	No cal anar-se'n lluny. Josep Piera Amb Josep Piera la creació poètica es converteix en una inesgotable font d'interiorització sensual i de constant recerca delsignificat, a través dels quals l'autor ens transmet, mitjançant un vers senzill, com veu i com sent el món i tot el que l'envolta. A més, tanta és la importància que per a Piera té la poesia que bona part de la seva obra en prosa denota una marcada inspiració lírica.

Marimurtra

2009-06-22T21:49:00.013+02:00

Nodreix els teus sentits

d'aquests ulls foscos

que et desvetllen la pell,

assaboreix la llum,

la salabror del Sol damunt els llavis;

tasta la fruita,

vesteix-te amb els colors del bosc,

acull el vent entre les mans

i l'enigma dels astres,

dibuixa els llargs cabells del mar,

camina el temps

amb la mirada oberta.

Carles Duarte

Carles Duarte (Barcelona, 1959) és poeta i lingüista. La seva poesia, en què es fan presents d'una manera constant el paisatge i les referències culturals del Mediterrani, té com a temes centrals la tendresa, el somni i l'oblit.

Marimurtra

El Delta de l'Ebre

2009-06-07T16:48:00.023+02:00

De Delta de l'Ebre 30 i 31 de maig 2009

“És aquí, on la terra és aigua i l'aigua és vida. És aquí, on l'horitzó sempre és més lluny del que la mirada acapara, on es fonen la mare dels nostres mars i el pare dels nostres rius. És aquí on la naturalesa fa somiar i els nens juguen a la sorra finíssima d'una platja immensa, on gaudim d'un bon llibre estesos al sol, sense sentir més soroll que el xiuxiueig de la brisa o el cant d'uns agrons llunyans”. Un text tret de la web del poble de Deltebre, a banda d’altres expressions que, escrites en llocs estratègics, serveixen de crit d’atenció per aquells que un dia volien disposar-ne de les seves aigües: “Lo riu és nostre”.

El Delta de l’Ebre sempre és agradable de visitar, tot i que per a mi, és en aquesta època, en que l’arròs comença a reeixir el seu verd tendre, quan el trobo especialment viu i bonic. Hi ha molts indrets, dins del Delta, per fruir de la seva bellesa, molts camins rurals, senders i miradors on observar la seva fauna. La llacuna de la Tancada és un dels llocs privilegiats on podem contemplar una nombrosa colònia de flamencs a una distància relativament curta. La Punta del Trabucador i les Salines, gairebé al costat de la Tancada, ben valen una asseguda llarga per contemplar, sense pressa, la posta de sol com a colofons d'una jornada de somni.

El poble de Deltebre, a l’hemidelta esquerre del riu, acull un Centre d’Informació del Parc, que val la pena visitar de la ma d’una de les seves guies. El recorregut dura una mitja hora i serveix per entendre la seva història, la seva riquesa natural i la presència, no sempre fàcil, de l’home i la seva activitat.

M'estimes?

2009-05-14T00:03:00.004+02:00

m'estima

no m'estima

m'estima

no m'estima

m'estima

Boirines baixes

2009-04-26T20:50:00.002+02:00

Les boires i boirines també formen part del paisatge. Depèn d’on les veiem situades podem pensar en quin temps farà.

- Alba emboirada, sol de vesprada.

- Boira a la serra, aigua a la terra.

- Boira pel matí, sol pel vespre.

- Boira saltirona no és cosa bona.

- Boirada: o eixuta o mullada.

- Boires baixes, humitats llargues.

- Boirina a la vall, pagès al treball; boirina a la muntanya, pagès a la cabanya.

- Boirina pixanera, torna-te’n enrera.

- Cel boirós, temps plujós.

- Dia boirós: humit o calorós.

- La boirina de l’aigua és padrina i del sol veïna.

- Quan la broma puja, senyal de pluja.

- Si el sol no lluu al migdia, boira tot el dia.

- Si la boira pastura, pluja segura.

Barcelona a vol d'ocell

2009-04-20T23:32:00.016+02:00

De Barcelona

Des de l’atalaia del Mirador de la Cornisa, a la Serralada Litoral, la perspectiva nocturna (i diürna) de Barcelona i del Vallès és extraordinària. El diumenge era una d’aquelles nits sense a penes boira, freda i humida, que invitava a la contemplació. Ben abrigat, amb capell de llana i guants, llum d’espeleòleg al cap, el trípode i la màquina de retratar, el bullici de Barcelona vist en perspectiva, té un cert efecte de relativitat. Des de dalt, t’imagines tot allò que es cou amb una gran ciutat, negocis, política, històries d’amor, alegries i tristors, bondat i passió, art i ciència, cinema, poesia, mort i vida... Intentes identificar aquells indrets més emblemàtics i recórrer a vol d’ocell les seves principals artèries, des d’Alella fins al Prat, creuant pel cim de Montjuic i tornant per Collserola. Els avions anaven i venien, sempre per sota, segurament amb gent atrafegada que venia de fer feina o altres amb rialla ampla que viatgen per gust. Els núvols lliscaven suaus com besant el cel i els cotxes tornaven a casa dibuixant ratlles rectilínies al llarg de l’autopista. El diumenge se’n anava i començava a arribar el dilluns, amb algunes imatges a la targeta CF i certa sensació de son, era el moment de tornar a casa.

Les roselles del camí de casa

2009-04-09T20:50:00.013+02:00

De Primavera 2009

Em submergeixo en la claror feliç
de la teva rialla de l'estiu passat,
i espero que apareguis d'imprevist,
viva com eres, passejant pel pati;
però sé que només somio ombres,
que un estigma cruel ens va trair tots dos,
que en aquestes tardes assolellades
creixes com una boira en el meu cor,
malgrat que aquest ponent sigui dolcíssim.

Eudalt Puig

Coll de Solans (La Figuera - El Priorat)

2009-03-13T22:59:00.009+01:00

De Priorat 14-02-09

Agafa'm per on vulguis,

hi trobaràs la por.

La por pesa muntanyes

i encén vials somorts.

Sovint frisant espero

davant de l'horitzó

que una altra por més fonda

em llevi el tremolor.

Encarcarat de vista

oblido qui sóc jo.

La solitud no tempta.

La por mata la por.

Segimon Serrallonga

Plantes Vivaces

2009-03-06T23:45:00.005+01:00

L’Arabis blepharophylla floreix des de febrer al maig. És una espècie pertanyent a la família de les Brassicacea, endèmica de Califòrnia, on creix preferentment en l’àrea de la Badia de Sant Francisco, a la zona costanera i a baixa alçada, sobretot en zones rocoses. Les seves flors són oloroses. L’Arabis és una planta vivaç que requereix d’una generosa exposició al sol i d’un reg moderat, a l’arribada de l’hivern la part aèria es marceix però la seva part radicular es manté viva per florir de nou a l’arribada del bon temps. A les papallones els hi agrada molt el nèctar de l’Arabis.

La primavera imminent

2009-02-15T16:40:00.005+01:00

De Primavera 2009

Les flors diminutes dels marges són, sovint, les primeres de l'any en treure els seus colors a la vista, les anunciadores de la primera imminent. Aquestes margarites grogues a penes fan un centímetre de diàmetre, en dies solejats el seu groc llueix i et crida a contemplar-les, formen petites clapes espontànies en carrers que resten encara per pavimentar.

En la immensitat botànica del Montseny, les margarites grogues seran una més entre totes aquelles que hi trobarem aviat pels seus camins i boscos si caminem pausadament i amb ànim observador, aquestes n'eren a un carrer del poble de Montseny ara fa una setmana.

PIRENA 2009

2009-02-03T23:23:00.006+01:00

El dia 31 de gener va finalitzar a La Molina la dinovena edició de PIRENA, una cita anual on es barregen natura, gossos i esport , amb paratges i recorreguts de somni.

El múixing té orígens ancestrals perquè els trineus amb gossos ja s’utilitzaven per a desplaçar-se d'un lloc a un altre des de fa molt temps.

El neixement del múixing com esport es remunta al 1925, quan la ciutat de Nomen, a Alaska, va sofrir una greu epidèmia de diftèria i es va trobar incomunicada per un fort temporal. Llavors només un trineu amb gossos va poder arribar fins a allà per a dur els medicaments necessaris.

Per a commemorar aquesta gesta es va crear la IDITAROD, una carrera pel mateix itinerari, i que és la prova de múixing més important del món per la llarga distància que recorre (1.700 quilòmetres) i la duresa de les rutes nevades de Alaska.

Des de llavors, el múixing s’ha anat estenent per tot el món, arribant també a Espanya, on s’ha vist un espectacular augment de l’afició per aquest esport gràcies a l’entusiasme dels múixers i al treball desenvolupat per l’organització i els patrocinadors de PIRENA, durant les disset edicions disputades fins ara. Tot això ha consolidat PIRENA com una de les travessies de trineus arrossegats per gossos més destacades i de més repercussió mediàtica d'Europa

Casualment: Roca Grossa

2009-01-18T18:10:00.006+01:00

El matí era ventós, avui, a la Roca Grossa de Calella. Ventós i amb un sol tímid que no gosava treure el nas pel mig del cel enteranyinat. Hi he anat a parar casualment i m'ha agradat fer-ho. Des del seu enlairat balcó la vista del mar és tot un regal, com ho és també baixar escales avall i passejar per la sorra de la platja sentint la remor de l'aigua i els cants enjogassats de les gavines. Tot, en un moment màgic de solitud volguda. A la tornada venia acompanyat d’algunes imatges del moment.

Caps blancs

2009-01-06T10:19:00.007+01:00

El cap de setmana curt m’ha permès passejar pels pausats camps d’ametllers de Cehegín, el meu poble. La tardor li ha estat generosa en pluges i els caps blancs inunden ara amb el seu aroma subtil camins i camps. Què més puc demanar en aquesta diada de reis?

Els camins de la tarda eren suaus

i lànguids com l’aroma subtil

dels caps blancs.

Els ametllers dormien ara

el pas callat de l’hivern

i la mirada se’m perdia en la llum

d’aquell capvespre pausat.

Es feia fosc lentament.

El meu pensament gronxava a ponent

les teves paraules,

com un record estimat i omnipresent.

Aquest bloc compleix un any de modestes imatges i paraules, us agraeixo de tot cor el caliu dels vostres comentaris .

Avui...

2008-12-30T22:37:00.010+01:00

Avui les paraules eren una sola i moltes

i els gestos creuaven les mans en el vast horitzó.

Tot era suau.

La mar, despistada al fons,

entonava cançons d’extrema intimitat.

El temps s’esmunyia pels dits

i tu, amb aquella mirada...

Roses "for ever"

2008-12-15T13:51:00.001+01:00

De Flors

Malgrat el fred d’aquests darrers dies el roser del racó no dorm encara la seva letargia hivernal. Aquest posat despentinat de pètals no és l'habitual, el fred l'ha d'haver afectat i és així com ho manifesta. Recordo quan el vaig comprar que l’etiqueta posava: “Roses for ever”. Vaig pensar que tenir roses “per sempre” seria una bona inversió (1,80€).

Val d'Aran 2008

2008-12-14T22:41:00.008+01:00

A finals del mes d'octubre van arribar les primeres neus al Pirineu quan la majoria de les seves comarques més properes, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Aran, lluïen els colors daurats de la tardor. Aquest video és un petit recull dels paisatges i racons que tant gratament ens van sorprendre al llarg de quatre dies d'intens recorregut per aquelles valls.

Nadal

2008-12-05T08:30:00.007+01:00

De Val d'Aran 2008

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rere els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament próxim i assequible

Miquel Martí i Pol

(Amb el desig d'un Bon Nadal per a tots)

El Pantà de Foix

2008-11-22T21:15:00.014+01:00

De Pantà del Foix

Els llocs on hi ha presència d’aigua tenen sempre un atractiu especial per a la fauna i les persones. El Pantà de Foix, a més, compta amb la magnifica silueta que li dóna el poble de Castellet, la seva església romànica i el seu castell medieval recentment restaurat per l’empresa Abertis.

El Pantà és un immens mirall quan s’atura el vent i domina el sol. Les seves aigües mica en mica guanyen en qualitat i com a conseqüència algunes espècies d’ aus migratòries el trien com a lloc de refugi hivernal. Resta molt per fer. En alguns llocs l’aigua fa pudor i la presència de deixalles en el bosc i les vores del pantà encara és força elevada. Cal que la Diputació consciencií més els visitants, que faci un important esforç informatiu, que netegi més, que es porti a terme un programa integral per fer que aquest indret frueixi més de la presència diversa de fauna i d’un entorn de qualitat.

La carretera que va de Vilanova i la Geltrú a l’Arboç voreja el Pantà pel seu marge esquerra, és una ruta molt recomanable des del punt de vista paisatgístic, estreta, carregada de corbes i desnivells, amb vinyes que en aquesta època llueixen les tonalitats de la tardor, boscos de pins, margallons, llentisc, brucs florits i tota mena de plantes aromàtiques. S’ha d’anar en compta, però, els dissabtes i diumenges al matí les motos l’utilitzen com a circuit privat i resulta força perillós el recorregut. No m’agrada molestar ningú però seria convenient fer alguna cosa en aquest aspecte, la convivència entre les diferents formes de viure els espais hauria de consistir sempre en el respecte mutu a l’entorn i les persones, el soroll i la velocitat a la que hi van no són els més adequats per aconseguir-ho.

El fred sobtat sorpren la primavera agònica

2008-11-18T23:45:00.009+01:00

De Val d'Aran 2008

Aquesta petúnia treia el cap i em mirava amb ulls espantats al poblet d'Unha (Val d'Aran) a principis d'aquest mes de novembre. La neu l'havia sorprès sobrevivint la seva agònica primavera. Neu primerenca i jove, asseguradora de rebost futur, sucre del cel...

Tardor

2008-11-08T20:52:00.005+01:00

Ara m’atanso a tu per l’ocre

silenciós de la tardor,

et respiro en aquesta calidesa

de tons quan semblava

que tot s’havia esvaït.

Potser la llarga absència asseca el fullam

i la tardor esdevé als ulls

nodrint-ne noves esperances.

Al fons el Pedraforca

2008-10-18T14:12:00.005+02:00

Avui he somniat

darrera el vent innocent

dels teus cabells,

sota el cel turquesa

de la teva mirada,

en el vers rimat de la teva paraula.

Amb tu somnio sempre

i destil·lo el temps,

arrebossant-hi sols

i llunes d’or massís,

embolicant sospirs

i tendrors color taronja.

Passeig de mitja tarda

2008-09-28T12:05:00.008+02:00

La tarda marxava nua

amb passes ocres

i crits de silenci.

Les onades jugaven

amb el vent i tu venies

com sempre dibuixant

somriures,

a la ratlla de l’aigua.

(per A.R. 05.10.08)

El Delta de l'Ebre

2008-09-14T15:58:00.010+02:00

Posta de sol a la Badia dels Alfacs des del Trabucador

El divendres i dissabte passats eren al Delta de l'Ebre. Vaig entendre la gent de la Plataforma en Defensa de les Terres de l'Ebre, les seves són raons de pes donat el feble equilibri que es pot donar si l'aigua no alimenta prou aquest complex ecosistema. L'economia del Delta es basa, sobretot, en l'agricultura i el turisme. Què seria de totes aquelles terres sense el be de l'aigua? M'imagino que un desastre total per a la zona, la seva vegetació i la fauna i de retruc per a tots els que estimem la natura. L'agricultura de l'arròs té, des de la unió de les quatre cooperatives del marge esquerra del riu l'any 2002, una gran oportunitat d'augmentar el nivell de vida dels pagesos del Delta i d'assegurar el futur i la viabilitat agrícola de la zona sota els paràmetres de la qualitat i del respecte al medi ambient -em consta que hi treballen intensament des de la Cooperativa Arrossaires del Delta de l'Ebre-. És evident que hem de procurar consumir arròs del Delta de l'Ebre per ajudar els seus agricultors, malgrat sigui d'aquesta forma passiva i indirecta, el Delta ens ho agrairà.

Accés a l'àlbum web del Delta de l'Ebre

Banyoles

2008-09-11T19:28:00.014+02:00

La brisa sospira inexorable

i desvetlla, sense a penes soroll, els colors

nets de la tarda.

Sento com sospira el pit,

acompasat amb la brisa,

i com els ulls beuen de l’aigua arrissada

gairebé com si estès al costat.

Fa estona que descanso al banc

del passeig, arrecerat a l'ombra acollidora

d'un vell plataner.

La tarda s'esllavissa per moments

i compto les anades i vingudes

de la gent i de les barques

sense gaire noció del temps...

Roses i Brisalls de Mar

2008-09-02T21:49:00.007+02:00

(Sigui aquest un petit homenatge a l'estimada Montse i als seus Brisalls que tant m'aporten en moments de recollida lectura)

vaivé

d’ocres

    i blaus

***

i de què,

sinó,

estan fets

    els somnis...

sinó de blaus

i ocres,

    de platja

    i mar

buscant-se

    amb el vaivé

    de les ones?

***

brisalls de mi,

sí,

brisalls de mi


que prenen forma

quan tu els llegeixes

escrits aquí


i en penses

silencis

color maduixa,

amarats

d'aigua salada


i oblidats

al fons de tu.


***

Mar (Brisalls de Mar)

Cap de Creus

2008-08-24T22:00:00.003+02:00

Dos moments de la posta de sol d'ahir tarda al Cap de Creus

Xina: de Beijing a Hong-Kong

2008-08-20T23:43:00.008+02:00

De nou l’Àlex Puig i jo hem preparat aquesta exposició de fotografies del viatge que férem l’any passat a la Xina. Es tracta d’una tria que mostra el nostre itinerari per les diferents ciutats de l’Est de la Xina. L’exposició s’inaugura el proper divendres 22 a la Sala Cultural de Vilassar de Dalt, tots aquells que vulgueu apropar-vos hi esteu convidats, m’agradaria molt poder comentar-vos personalment el viatge i les sensacions viscudes durant aquells divuit dies.

Es tracta d’una mostra preparada amb molta il·lusió on trobareu ciutats, pobles, mercats, llocs emblemàtics i sobretot gent, molta gent. A Xina hi ha quasi 1.300 milions de persones i més d’una cinquantena d’ètnies, nosaltres van començar el viatge l’1 d’octubre, tot just quan els xinesos fan la seva setmana de vacances en commemoració de la diada nacional. Van patir aglomeracions en alguns dels llocs més visitats com ara la Plaça de Tiananmen, la Gran Muralla o l’accés a l’estació de trens de la ciutat de Suzhou, però aquestes aglomeracions també ens van permetre gaudir del contacte proper amb la forma de moure’s de les famílies, dels promesos, dels avis i els nets, del turista rural que arriba per primera vegada a la gran ciutat, del magnat movent-se amb el seu cotxe de gran luxe, del ciutadà de peu jugant-se la vida en un pas de vianants. Us puc assegurar que la gent ha estat el vertader valor afegit del viatge, a banda de la singular arquitectura o de la barreja entre ruralitat i modernitat, entre passat i present.

En el cartell de l’exposició teniu els dies i els horaris de la mostra.

Calella de Palafrugell

2008-07-22T23:39:00.009+02:00

Era mitja tarda d'un dissabte ventat i lluminós. Al matí havien estat a Monells, Cruïlles i Peratallada recorrent els seus carrers de fesomia medieval on el temps, sortosament, es va aturar per deixar-nos el meravellós llegat d'una arquitectura de carrers estrets i cases unides per arcs que t'acullen i t'abracen en passar per sota d'ells. A primera hora de la tarda pujaven fins al Far de Sant Sebastià per observar des d'allà un bon tros de la Comarca del Baix Empordà, un paradís exultant i aclaparador pels sentits, mar, molt de mar, plana conreada, masies i pobles, muntanya, zones humides, valls, rius, rieres i dunes. A mitja tarda baixaren fins Calella de Palafrugell, el cel estava radiant amb aquells núvols de cotó que donen profunditat i forma a l'infinit. Desprès d'un cafè pausat en el passeig de mar, la passejada pel poble em va permetre captar algunes imatges altrament repetides, però sempre agradables de tornar a fer.

El Llobregat

2008-07-05T17:00:00.008+02:00

M’he assegut a lloms teus per recórrer plegats

els espais íntims i recòndits del teu bosc de ribera.

De les teves hores baixes no voldria parlar ara

per no mencionar altres temps, ni aquells moments de tristor.

Escolto la veu continua de la teva remor,

la que t’acompanya sempre fent ziga-zagues

pels teus meandres.

La llum d’estels taciturns suren

per les aigües màgiques de la teva nit d’estiu,

avui passaré amb tu les hores fosques fins que el dia

ensenyi de nou la seva claror de sang i foc.

L'Empordanet: Cruïlles, Monells i Peratallada

2008-06-29T18:38:00.009+02:00

Són d’aquells lloc en els que el temps sembla haver-se aturat i els efectes de l’home, sortosament, no manifesten els seus estralls habituals. Monells, Cruïlles i Peratallada, tres pobles que m’agrada visitar de tan en tan per la seva harmonia i puresa arquitectònica.

Cruïlles, està situat a escassament tres quilòmetre de la Bisbal, va créixer a redòs d'un antic castell. Aquest va ser el centre de la baronia de Cruïlles, que es van unir per matrimoni als de Peratallada a mitjans del segle XIII. Del castell només es conserva el que ha esdevingut l'element més significatiu del nucli: la torre cilíndrica, d'estil romànic, que ha quedat aïllada al centre de la plaça del poble. Com a curiositat, cal destacar que al capdamunt de la construcció, hi ha fet arrels una esplendorosa olivera.
Monells queda a l'altre vèrtex del municipi, a la vora del riu Rissec, en el punt on la vall d'aquest rieral, afluent del Daró, comença a eixamplar-se en entrar a la plana. És uns dels pobles més bonics de l'Empordà i, de ben segur, de Catalunya. El més destacat, a banda de les seves cases, d'extraordinària bellesa, és la magnífica plaça porxada, que era l'escenari d'un antic i molt important mercat que se celebrava durant l'època medieval i fins al segle XVII.
Peratallada es troba a la porta d'accés de la fèrtil plana al·luvial del riu Daró, que duu a Palau-sator, Sant Julià de Boada i Pals. Presenta un dels nuclis medievals millor conservats de Catalunya, malauradament amb els anys, s'ha anat massificant degut al seu atractiu turístic.. El nucli s'assenta al damunt d'un gran rocam, d'on es va extreure la mateixa pedra per fer bona part del poble, i gira tot ell a l'entorn del castell. Val la pena acostar-se al poble, passejar pels seus carrers empedrats i deixar-se emportar per la màgia dels seus porxos i façanes delicadament enjardinades.

Exposició Fotogràfica "Viatge per territoris Massai"

2008-06-21T01:23:00.011+02:00

El proper dissabte 28 de juny, a les 7 de la tarda, el meu amic i company de viatges Àlex Puig i jo, inaugurem a la Secció d'Art i Lletres de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt la mostra fotogràfica "Viatge per terres Massai". La mostra és un petit recull de fotografies que férem l'any 2005 a Kenya, Tanzània i Zanzíbar. Va ser exposada per primera vegada al Centre Cultural de la Caixa de Vilassar de Dalt l'agost del 2005.

Kenya i Tanzània són terres antigues, fascinants, farcides de moments que t'emocionen quan t’endinses i recorres el seus territoris. Amboseli, al peu del Kilimanjaro, és la terra de les aus i dels elefants. El llac Manyara, de mil·lenaris baobabs i de selves atapaides de micos, de girafes, d'elefants, d'hipopòtams i de pelicans. El Serengeti és la planura sense fi, amb la concentració d’animals més gran del món. Oldupai, on fa milions d’anys el mico es convertí en home. El Ngorongoro, un cràter ple de tota classe de vida animal. Synia, una reserva privada a la frontera de Kenya amb Tanzània amb tendes al mig de la sabana i nits estelades a la vora del foc. Zanzibar, en plena ruta de la seda, una illa a l’Oceà Índic amb postes de sol úniques, les de Stone Town i Nungwi, platges de sorra blanca i cocoters que es dobleguen sobre l’aigua blau turquesa sota el balanceig silenciós dels “dhow” dels pescadors.

Kenya i Tanzània es reparteixen la possessió zoològica de lleons, guepards, lleopards, antílops, elefants, rinoceronts, hipopòtams, selves, sabanes, deserts, llacs, rius, mars i muntanyes. Es tracta de països en continua ebullició en els que la màgia primitiva i l’exotisme natural es fonen i es fan mestissatge amb la modernitat luxosa dels seus lodges, dels seus projectes multiculturals.

Els massai és la tribu omnipresent d’aquestes terres. Un poble elegit per Déu. La llegenda diu que al principi Déu creà els massai i més tard els donà els animals per a la seva alimentació. Aquesta és la raó per la qual es senten posseïdors de tots els animals de la terra per dret diví.

Mitja tarda a Sau

2008-06-13T08:47:00.006+02:00

Sento com l’aire du cristalls tebis

en aquesta tarda blava desprès de dies

de primavera humida,

ara és el sol qui s’emmiralla a la ratlla de l’aigua

i la pluja, recollida, llisca tèrbola per la llera del riu.

I tu a la seva riba, arrecerada del vent, escrius històries d’amor

amb mots ardents i dones eixutes pel desig.

Sense esforç la vida respira i jo en moc al teu voltant

improvisant minuts i evocant les bondats

de la teva mirada indescriptible.

Barraques de Vinya

2008-06-12T00:55:00.006+02:00

No és gens difícil, tot passejant per qualsevol indret del Bages, observar aquestes construccions tan característiques i peculiars que omplen el paisatge agrícola. La seva particularitat rau en la utilització única i exclusivament d'un material sòlid i consistent com és la pedra; d'aquí prové la denominació popular de "construccions en pedra seca". Aquesta tècnica però, ha estat emprada des de fa mil·lenis per l'home, des dels primers albors històrics de la mediterrània.

El sobrenom popular de "barraca de vinya", a diferència d'altres indrets on es pot anomenar "cabana, borda..." , ha marcat la seva identitat pròpia dins la comarca del Bages. El pagès davant un treball continuat al camp, les inclemències del temps o, un indret on guardar l'utillatge agrícola sense transportar-lo cada dia des de casa, feien necessari tenir un refugi o aixopluc proper. Per aquest motiu es varen aixecar multitud de barraques, sobretot al segle passat, coincidint amb la notable expansió del conreu de la vinya.

El Gran Premi de Catalunya de moto GP

2008-06-07T23:34:00.019+02:00

En Valentino Rossi, avui diumenge, ha fet segon al Gran Premi, sortia des del novè lloc (quina carrera!!)

En Dani ha estat molt superior a tothom des del primer moment, ha fet la cursa en solitari i ara només està a 7 punts d'en Valentino.

En Dani Pedrosa dissabte al Circuit de Catalunya

Avui, en el Circuit de Montmeló, motxilla i moto, hem estat als entrenaments del Gran Premi de Catalunya. Quin ambient més bo. Aparcaments a vessar de motos de tot tipus i de totes les geografies. Gent anant i venint, gorres, samarretes de colors, cascos, noies maques, gafes de sol, entrepans de tota mena, cerveses, coca-coles, alguna aigua... i el soroll trepidant de la carrera. El circuit està preciós, ha plogut i la vegetació gaudeix del seu millor moment. La “pelouse”, la millor zona per a mi, està plena d’herba tendra que invita a estirar-se, la gent riu, menja, crida, es relaxa, s’abraça, salta, pren el sol, oneja banderes, porten cerveses, fan l'onada... Les motos desafien constantment la llei de la gravetat i de vegades tant, que la gravetat s’acaba imposant. Quina traça tenen els pilots!.

Han estat molt emocionants les classificacions de moto GP, en Dani anava primer quan faltaven pocs segons, però el Casey Stoner a la darrera volta li ha pres la “pole”. Demà el Gran Premi, segur que en Dani el donarà tot, com sempre, per estar entre els primers. En Valentino ha quedat força enrere, pot ser un bon moment per retallar-li punts. Esperem que no plogui, per en Dani i per l’espectacle.

(Avui diumenge en Dani ha fet primer, en Valentino segon i el Casey tercer)

Quin ambient!!!

El Montseny i les dones d'aigua

2008-06-01T01:24:00.007+02:00

Al Montseny plovisquejava a mitja tarda i un núvol de cotó jugava entremaliat amb els arbres. Semblava que volgués quedar-se despert tota la nit i escolar-se pels gorgs, llacs i rierols a la cerca silenciosa de les goges:

"Les Goges o Dones d'Aigua són bellíssimes donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d'or o de tons de coure, que enlluernen i encisen sota els raigs de la lluna, perquè són éssers nocturns. Van nues o amb tuls transparents. N'hi ha qui diu que tenen cua de peix, o ales de papallona o espiadimonis. Són permanentment joves malgrat que no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys. Sempre han estat vinculades amb la presència de llums àurics, com també de música. Si les descobriu, però, sapigueu que una malla invisible les protegeix d'intrusos.

Solen ser pels gorgs rentant roba i es diu que la persona que aconsegueix agafar unes tovalloles o uns llençols de les encantades, té la riquesa i la felicitat assegurades per tota la vida. Això es sospita d'algunes cases de muntanya que han prosperat de manera poc entenedora. En general, les goges son tingudes per bones, tot i que en ocasions els tractes entre les dones d'aigua i els mortals, sobretot homes, han acabat malament. Diuen que han estat molts pocs els homes que han aconseguit casar-se amb alguna goja, i encara menys els que han fet durable la seva unió. Les condicions que les goges imposen fan difícil el seu acompliment i el vincle es trenca.
Són molt enjogassades i que els agrada cantar i dansar. Si es té sort, se les pot veure a la vora dels rius o dels estanys pentinant-se els cabells amb pintes d'or, sobretot si la música les té distretes. Hi ha el perill que aquestes melodies obliguin als mortals a bellugar-se sense parar, encara que no en tinguin ganes. Per això els habitants propers als estanys creuen molt perillós acostar-se a les seves aigües per por de quedar encantats, ja que les goges, especialment la nit del 23 de juny celebren unes grans orgies."

Dia Europeu dels Parcs i Premis Dardo 2008

2008-05-24T16:12:00.024+02:00

La Xarxa de Parcs Naturals celebra el Dia Europeu dels Parcs programant 40 activitats gratuïtes als 12 espais naturals

Fulles adormides passant del groc daurat al marró i anunciant impassiblement la seva irremeiable descomposició. Tot és cíclic. Els fets rectilinis formen part de cicles curts. Passen d’un estat latent al verd incipient quasi vermell, més tard al verd pàl·lid i desprès al groc tardorenc per caure i finalment morir adobant i millorant la terra.

Voldria tenir sempre a punt els cinc sentits i fascinar-me amb el miracle cíclic de les mutacions.

Vinca - Ginesta - Rosella - Malva

La Núria Aupí, empordanesa de naixement i de cor, gran escriptora i millor persona, em va fer un regal la setmana passada, el premi Dardo. Aprofito per donar-li les gràcies i enviar-li una forta abraçada.

Per continuar la tradició del premi he de concedir-lo a cinc blocs més. Tot just estic començant en aquest món i la veritat és que n'he vist molts que se'l mereixen, la meva tria en aquesta ocasió és per:

Marina Martori: Per la seva prosa fresca i ben teixida que m’agrada llegir quasi a diari

Brisalls de Mar: Els seus poemes són sempre una bona beguda per a l’ànima

Patrícia Viot: Per la bellesa de les seves fotografies i per la seva forma de ser

Kiti Jordà: Pel tacte suau i seré de les seves magnífiques imatges

Generació: Per la qualitat i la llum especial de les seves fotografies

Sant Bartomeu de Cabanyes

2008-05-18T18:57:00.010+02:00

A un parell de kilòmetres del poble d’Òrrius, en direcció a la Roca, just a tocar amb el seu terme municipal, hi ha la capella romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes, és documentada del 1191. Al segle XVIII se la coneixia com Sant Bartomeu de Can Cunill perquè ja pertanyia a la família Cunill d'Òrrius. És una petita esglesiola d'una sola nau capçada amb absis semicircular i coberta amb volta de canó . Exteriorment és força austera, sense cap element ornamental. Té portal adovellat i un petit campanar d'espadanya.

El temple s'il·lumina gràcies a dues petites finestres: una a l’absis i l'altra al costat de la porta d'accés, situada en el mur oest.

Durant la Guerra Civil es van cremar els altars i les imatges que hi havia a l'interior. Entre la dècada dels quaranta i la dels cinquanta es van portar a terme tasques de restauració, durant les quals es va retirar l’emblanquinada dels murs, tant interiors com exteriors, deixant la pedra a la vista.

Au del Paradís

2008-05-10T10:48:00.012+02:00

Avui he anat a veure l’Au del Paradís (Strelitzia reginae) a la finca de l’amic Lluc. Estan en el seu punt més àlgid. Elegants, delicades, coloristes...Ell també és així, elegant, rialler, sa i un gran pintor d’olis. Desconeixia aquesta faceta d'ell fins que un dia em va portar una invitació per anar a la inauguració d’una exposició seva al museu de Vilassar. Abans, sorprès, li vaig demanar per anar a veure el seu estudi. Era divendres per la tarda, casa seva està vora la muntanya, tocant la Serralada de Marina. L’estudi és situat als baixos de la casa, espaiós, tranquil, barroc, amb una sana olor a pintura, amb mobles d’època, ple de quadres de tota mida, de colors, de sensacions, de vivències, de sensibilitat desbordant. Xerràrem i xerràrem al caliu d’una tassa i altra d’un aromàtic te verd a l’estil xinès, d’aquells que acompanyen bé la conversa, afegint aigua calenta a les fulles dipositades al fons de la tassa al ritme pausat de les paraules. M’explicava anècdotes d’algunes pintures, de les seves figures, de les diferents fases i estudis del quadre final, dels llocs visitats, de la seva afició i la seva formació pictòrica. Dels viatges al sud de França i a Nova York. M'era desconeguda aquesta faceta seva fins aquella tarda, l’altre Lluc m'ha fet descobrir una persona plena, culta, sensible, senzilla i gran a l’hora.

Gazània, Aquilègia, Llessamí, Gerani (entrada a l'estil de la gran fotògrafa xilena Patrícia)

En l'ocre del roc...

2008-05-03T09:54:00.009+02:00

Voldria deixar per sempre la nostàlgia

que marceix el verd trencat de mitja tarda

i a l’esguard del silenci cremar tot el dolor

i la consciència. Abraçar l’harmonia del cor

i amb ella la teva dimensió més entendrida

per convertir-la en bellesa duradora.

Acostar-me a tu sense tenir-te

i en el silenci dels anys

vetllar tots els moments perdurables...

En l'ocre del roc, avui, neix de nou l’esperança.

..........

"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del				nom i cognoms i lloc de naixement: - Profesión. - Poeta. - ¿Paleta? - Hombre, no, paleta, no. - Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero. I jo el vaig deixar fer, és clar que sí."

[ Al caliu dels mots ]

El Turó del Tagamanent

De Sant Marçal a la Creu del Matagalls

El Pantà d'Utxesa

Primavera a Les Garrigues

Sant Miquel de Turbians

Collserola

Meditació de Vila Joana (11.09.09)

Aprenc

Duranta erecta

Mare de Déu de Cabrera

Les Salines de la Trinitat

No cal anar-se'n lluny

De la vida quotidiana

Marimurtra

El Delta de l'Ebre

M'estimes?

Boirines baixes

Barcelona a vol d'ocell

Les roselles del camí de casa

Coll de Solans (La Figuera - El Priorat)

Plantes Vivaces

La primavera imminent

PIRENA 2009

Casualment: Roca Grossa

Caps blancs

Avui...

Roses "for ever"

Val d'Aran 2008

Nadal

El Pantà de Foix

El fred sobtat sorpren la primavera agònica

Tardor

Al fons el Pedraforca

Passeig de mitja tarda

El Delta de l'Ebre

Banyoles

Roses i Brisalls de Mar

Cap de Creus

Xina: de Beijing a Hong-Kong

Calella de Palafrugell

El Llobregat

L'Empordanet: Cruïlles, Monells i Peratallada

Exposició Fotogràfica "Viatge per territoris Massai"

Mitja tarda a Sau

Barraques de Vinya

El Gran Premi de Catalunya de moto GP

El Montseny i les dones d'aigua

Dia Europeu dels Parcs i Premis Dardo 2008

Sant Bartomeu de Cabanyes

Au del Paradís

En l'ocre del roc...