Les roselles del camí de casa

De Primavera 2009 Em submergeixo en la claror feliç de la teva rialla de l'estiu passat, i espero que apareguis d'imprevist, viva com eres, passejant pel pati; però sé que només somio ombres, que un estigma cruel ens va trair tots dos, que en aquestes tardes assolellades creixes com una boira en el meu cor, malgrat que aquest ponent sigui dolcíssim. Eudalt Puig

Coll de Solans (La Figuera - El Priorat)

De Priorat 14-02-09

Agafa'm per on vulguis,

hi trobaràs la por.

La por pesa muntanyes

i encén vials somorts.

Sovint frisant espero

davant de l'horitzó

que una altra por més fonda

em llevi el tremolor.

Encarcarat de vista

oblido qui sóc jo.

La solitud no tempta.

La por mata la por.

Segimon Serrallonga

            

Plantes Vivaces

L’Arabis blepharophylla floreix des de febrer al maig. És una espècie pertanyent a la família  de les Brassicacea, endèmica de Califòrnia, on creix preferentment en l’àrea de la Badia de Sant Francisco, a la zona costanera i a baixa alçada, sobretot en zones rocoses. Les seves flors són oloroses. L’Arabis és una planta vivaç que requereix d’una generosa exposició al sol i d’un reg moderat, a l’arribada de l’hivern la part aèria es marceix però la seva part radicular es manté viva per florir de nou a l’arribada del bon temps. A les papallones els hi agrada molt el nèctar de l’Arabis.

La primavera imminent

De Primavera 2009 Les flors diminutes dels marges són, sovint, les primeres de l'any en treure els seus colors a la vista, les anunciadores de la primera imminent.  Aquestes margarites grogues a penes fan un centímetre de diàmetre, en dies solejats el seu groc llueix i et crida a contemplar-les, formen petites clapes espontànies en carrers que resten encara per pavimentar. En la immensitat botànica del Montseny, les margarites grogues seran una més entre totes aquelles que hi trobarem aviat pels seus camins i boscos si caminem pausadament i amb ànim observador, aquestes n'eren a un carrer del poble de Montseny  ara fa una setmana.

                             

PIRENA 2009

El dia 31 de gener va finalitzar a La Molina la dinovena edició de PIRENA, una cita anual on es barregen natura, gossos i esport , amb paratges i recorreguts de somni. El múixing té orígens ancestrals perquè els trineus amb gossos ja s’utilitzaven per a desplaçar-se d'un lloc a un altre des de fa molt temps. El neixement del múixing com esport es remunta al 1925, quan la ciutat de Nomen, a Alaska, va sofrir una greu epidèmia de diftèria i es va trobar incomunicada per un fort temporal. Llavors només un trineu amb gossos va poder arribar fins a allà per a dur els medicaments necessaris. Per a commemorar aquesta gesta es va crear la IDITAROD, una carrera pel mateix itinerari, i que és la prova de múixing més important del món per la llarga distància que recorre (1.700 quilòmetres) i la duresa de les rutes nevades de Alaska. Des de llavors, el múixing s’ha anat estenent per tot el món, arribant també a Espanya, on s’ha vist un espectacular augment de l’afició per aquest esport gràcies a l’entusiasme dels múixers i al treball desenvolupat per l’organització i els patrocinadors de PIRENA, durant les disset edicions disputades fins ara. Tot això ha consolidat PIRENA com una de les travessies de trineus arrossegats per gossos més destacades i de més repercussió mediàtica d'Europa

              

Casualment: Roca Grossa

El matí era ventós, avui, a la Roca Grossa de Calella. Ventós i amb un sol tímid que no gosava treure el nas pel mig del cel enteranyinat. Hi he anat a parar casualment i m'ha agradat fer-ho. Des del seu enlairat balcó la vista del mar és tot un regal, com ho és també baixar escales avall i passejar per la sorra de la platja sentint la remor de l'aigua i els cants enjogassats de les gavines. Tot, en un moment màgic de solitud volguda. A la tornada venia acompanyat d’algunes imatges del moment.

Caps blancs

El cap de setmana curt m’ha permès passejar pels pausats camps d’ametllers de Cehegín, el meu poble. La tardor li ha estat generosa en pluges i els caps blancs inunden ara amb el seu aroma subtil camins i camps. Què més puc demanar en aquesta diada de reis?

Els camins de la tarda eren suaus

i lànguids com l’aroma subtil

dels caps blancs.

Els ametllers dormien ara

el pas callat de l’hivern

i la mirada se’m perdia en la llum

d’aquell capvespre pausat.

Es feia fosc lentament.

El meu pensament gronxava a ponent

les teves paraules,

com un record estimat i omnipresent.

Aquest bloc compleix un any de modestes imatges i paraules, us agraeixo de tot cor el caliu dels vostres comentaris .

Avui...

Avui les paraules eren una sola i moltes i els gestos creuaven les mans en el vast horitzó. Tot era suau. La mar, despistada al fons, entonava cançons d’extrema intimitat. El temps s’esmunyia pels dits i tu, amb aquella mirada...