dilluns, 22 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Sempre tenim temps per a tot si l’utilitzem adequadament”
Johann Wolfgang Goethe
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me’n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s’enderroca.
Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l’altura màgica del gest,
ara que el gest se’m menja mitja vida
i en cada mot vull que s’hi senti el pes
d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ull em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l’arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.
Miquel Martí i Pol
4 comentaris:
un encaix d'imatge i poesia....mmm.....
una abraçada de colors d'estiu... :-)
Darrerament vaig una mica més atrafagada i m'havia perdut aquest precios retaule floral.
Quin joc de colors tant bonic!
€I! Bonica combinació foto i poesia ¡Un esclat de colors per els sentits!
ohhh, que guapa et va quedar!!!
em sembla que nosaltres també els vam fer fotos a aquestes flors...
ens ho vam passar molt bé aquest dia, i l'altre dia molt més. Gràcies per tot
una forta abraçada
Publica un comentari a l'entrada