divendres, 17 de juliol del 2009

No cal anar-se'n lluny



De la vida quotidiana


No cal anar molt lluny.
Ni trepitjar descalç viaranys plens de vidres
ni ofegar-se en el mar per tal de beure llum,
la llum, paraula mítica, metàfora de seny.
Allò que cerques ho tens davant de tu.
Per gaudir un infern no cal prendre vaixell.
No cal anar tan lluny.
Siga cau, siga avenc, drecera, cingle, foc;
no cal fugir enlloc; mira-ho tot prop i a punt:
objectes, cels, mons, paraules,
horitzons, presons, éssers o murs.
No cal anar més lluny.
Només l'esguard i el tacte
aboleixen distàncies.
Estimar és conèixer.
El miracle és dins nostre.

No cal anar-se'n lluny.


Josep Piera


Amb Josep Piera la creació poètica es converteix en una inesgotable font d'interiorització sensual
i de constant recerca delsignificat, a través dels quals l'autor ens transmet,
mitjançant un vers senzill, com veu i com sent el món i tot el que l'envolta.
A més, tanta és la importància que per a Piera té la poesia que bona part de la seva obra
en prosa denota una marcada inspiració lírica.

6 comentaris:

PS ha dit...

Ni cal anar tant lluny tampoc si aquí, tan a la vora, tenim poetes com ell.
Maca la foto vista també d´a prop.

Montse Argerich ha dit...

PRECIOSA!!!
Aquest és un clar exemple de que una bona foto tampoc ha de ser un macro...
des d'una certa distància agafes fins i tot més bellesa!!!
Una foto Sublim!!
Felicitats i una abraçada ;)

Araceli Merino ha dit...

A part de la nitidesa i l'enquadrament, la combinació de colors és molt poc habitual en fotos de la natura i d'una gran bellesa. Molt maca!

M.TeReSa ha dit...

Quanta raò !!!!! .... una foto molt maca !!!!
petonsssssss

Anònim ha dit...

Vaig aprendre molt

Laura Herrera ha dit...

Siento no hablarle en catalán, a pesar de no entender nada de lo escrito las imágenes son bellísimas, me gustaron mucho, un saludo.