Banyoles

La brisa sospira inexorable

i desvetlla, sense a penes soroll, els colors

nets de la tarda.

Sento com sospira el pit,

acompasat amb la brisa,

i com els ulls beuen de l’aigua arrissada

gairebé com si estès al costat.

Fa estona que descanso al banc

del passeig, arrecerat a l'ombra acollidora

d'un vell plataner.

La tarda s'esllavissa per moments

i compto les anades i vingudes

de la gent i de les barques

sense gaire noció del temps...