El Llobregat

M’he assegut a lloms teus per recórrer plegats

els espais íntims i recòndits del teu bosc de ribera.

De les teves hores baixes no voldria parlar ara

per no mencionar altres temps, ni aquells moments de tristor.

Escolto la veu continua de la teva remor,

la que t’acompanya sempre fent ziga-zagues

pels teus meandres.

La llum d’estels taciturns suren

per les aigües màgiques de la teva nit d’estiu,

avui passaré amb tu les hores fosques fins que el dia

ensenyi de nou la seva claror de sang i foc.