Au del Paradís

Avui he anat a veure l’Au del Paradís (Strelitzia reginae) a la finca de l’amic Lluc. Estan en el seu punt més àlgid. Elegants, delicades, coloristes...Ell també és així, elegant, rialler, sa i un gran pintor d’olis. Desconeixia aquesta faceta d'ell fins que un dia em va portar una invitació per anar a la inauguració d’una exposició seva al museu de Vilassar. Abans, sorprès, li vaig demanar per anar a veure el seu estudi. Era divendres per la tarda, casa seva està vora la muntanya, tocant la Serralada de Marina. L’estudi és situat als baixos de la casa, espaiós, tranquil, barroc, amb una sana olor a pintura, amb mobles d’època, ple de quadres de tota mida, de colors, de sensacions, de vivències, de sensibilitat desbordant. Xerràrem i xerràrem al caliu d’una tassa i altra d’un aromàtic te verd a l’estil xinès, d’aquells que acompanyen bé la conversa, afegint aigua calenta a les fulles dipositades al fons de la tassa al ritme pausat de les paraules. M’explicava anècdotes d’algunes pintures, de les seves figures, de les diferents fases i estudis del quadre final, dels llocs visitats, de la seva afició i la seva formació pictòrica. Dels viatges al sud de França i a Nova York. M'era desconeguda aquesta faceta seva fins aquella tarda, l’altre Lluc m'ha fet descobrir una persona plena, culta, sensible, senzilla i gran a l’hora.

Gazània, Aquilègia, Llessamí, Gerani (entrada a l'estil de la gran fotògrafa xilena Patrícia)