Figues de Moro, la Cornisa, la boira i el cel a la posta

Qualsevol tarda a la posta del sol (Serra de Marina)

Parlo de nou de les figues de moro, la mare tenia una especial predilecció per aquest fruit. El pare, segurament amb l’ànim de fer-la feliç, en els mesos d'agost i setembre sovint li portava figues pelades en un petit recipient. La mare sempre li feia un somriure de complaença, un somriure que sempre recordaré. Per pelar-les i collir-les cal tenir molta traça i utilitzar estris enginyosos per evitar acabar amb les mans plenes de petites i doloroses punxes. El pare les hi tallava els dos caps i al mig hi feia un tall transversal per on les obria i llençava al recipient sense tocar-les amb els dits.

El color vermellós és sinònim de maduració i de dolçor, és el moment de menjar-les. Per agafar-les de la figuera (palera), el pare sempre em recomanava fer-lo de bon matí, amb la fresca, deia que amb la calor les punxes esvoletegaven i es clavaven amb més facilitat. El cert és que cal ser un vertader especialista per no acabar fins al coll de les molestes punxes.

A Premià de Dalt, a la finca de Can Bernadó a dalt del Parc de la Serralada Litoral molt a prop de l'Ermita de Sant Mateu, recordo que hi havia unes dues hectàrees cultivades d’aquesta fruita originària de Mèxic.

Per cert, val la pena pujar-hi i anar fins al mirador de la Cornisa, sobretot a l’hora de la posta de sol, el mirador està orientat al sud, des d’allà es divisa un bon tros de mar i tota la plana del Barcelonès, Collserola, la Serralada Prelitoral i un petit perfil de Montserrat al fons, sempre que no hi hagi boira com aquest passat dissabte.

Des del Mirador de la Cornisa (Premià de Dalt) un dissabte emboirat

Figues de Moro

Aquesta és una imatge trobada a Ses Illes, són figues de moro (Opuntia ficus-indica). I aquest és un text també de Ses Illes que en parla:

"Trob que, voltros, visitants d'aquí, vos assemblau a ses figueres. Ets homos perquè tots pareixeu figueres de moro, amb aquestes barbes que me duis casi sempre picau com a cards secs, o com a figues de moro, triau lo que tregui es sentiments de més endins. Ses dones, vos pareixéu a ses figueres que no son de moro, perquè totes ses figues tenen nom de dona guapa, com voltros, figueres meves."