Caps blancs

El cap de setmana curt m’ha permès passejar pels pausats camps d’ametllers de Cehegín, el meu poble. La tardor li ha estat generosa en pluges i els caps blancs inunden ara amb el seu aroma subtil camins i camps. Què més puc demanar en aquesta diada de reis?

Els camins de la tarda eren suaus

i lànguids com l’aroma subtil

dels caps blancs.

Els ametllers dormien ara

el pas callat de l’hivern

i la mirada se’m perdia en la llum

d’aquell capvespre pausat.

Es feia fosc lentament.

El meu pensament gronxava a ponent

les teves paraules,

com un record estimat i omnipresent.

Aquest bloc compleix un any de modestes imatges i paraules, us agraeixo de tot cor el caliu dels vostres comentaris .

Terres de l'Ebre

L'Ametlla de Mar: bri d'herba a l'espigó

Ports de Tortosa Beseit: Rierol

Miravet: El riu Ebre

Ametllers a Horta de Sant Joan

Miravet: El riu Ebre

Miravet: El riu Ebre

L'Ametlla de Mar: platja

Els ametllers, Poboleda i el Priorat

Poboleda

A la meva agenda hi ha una cita periòdica amb el Priorat la setmana cinc o sis, depenent de com vagi la climatologia. És una visita per fruir del paisatge i dels productes excepcionals de la Comarca.

Els ametllers floreixen per aquestes dates i, al Priorat, són especialment lluminosos. La terra negra farcida de llicorella contrasta amb l’esclat florit d’aquests fruiters típics de la agricultura del secà mediterrani.

Recordo que als anys noranta vaig fer un curs a Reus al que també hi assistia la Rosa, una noia enòloga de Bellmunt del Priorat. La seva opinió, aleshores, era que no hi havia forma de vendre el vi a un preu rendible, les cooperatives passaven una profunda crisi. Comentàvem en els dinars les característiques de qualitat que tenia el vi (la Rosa ens portava alguna ampolla que altra de tan en tan), el problema era d'enfocament comercial, el màrqueting que pocs anys desprès van catapultar la Comarca. Els terrenys pobres de llicorella, que difícilment podrien acollir un altre conreu que no fos la vinya, són els que concedeixen als vins un plus reconegut de qualitat. Aquest sòls pissarrencs, resultat de la consolidació de sediments argilosos amb tendència a trencar-se en grans seccions planes, enfosqueixen un paisatge abrupte i pedregós que es trenca amb la verdor dels pàmpols.

El sector agrícola es basa en els conreus mediterranis tradicionals de la vinya, l’olivera, l’ametller i l’avellaner. En els darrers anys s'ha anat introduint el conreu de la fruita dolça, en les zones de regadiu.

M’agrada creuar Reus i comprar la coca de recapte a les Borges del Camp, pujar pel Port d’Alforja i aturar-me a la cooperativa de Poboleda, allà els fruits secs embassats al buit són especialment bons, però si tens més gana, les coques, els orellons, el romesco amb escarola i el vi de la DOQ Priorat, són productes d’un merescut prestigi. De sortida del poble, per la carretera que es dirigeix a Escala Dei cal aturar-se, al matí és especialment bonica la vista general del poble, amb el fons de la serra del Molló. Destaca l’església de Sant Pere anomenada per les seves grans proporcions la Catedral del Priorat. Poboleda té 357 habitants, està situat al nord oest de la comarca, ubicat al vessant d’un tossal, a la dreta del riu Siurana.

El vi d’herbes macerades el comprem a dojo a Escala Dei, boníssim. L’oli de la denominació d’origen Siurana, el verge extra, a la Cooperativa de Cabacés. El dinar el fem a la Fonda de la Figuera, travessant pel GR que trenca sortint de Cabacés en direcció a la Vilella Baixa.

A la tarda la visita obligada és a les Terres de l’Ebre, Miravet i el meandre de l’Ebre, aquest any però, sense estridències, un Ebre tranquil i sense ensurts, malauradament.