No cal anar-se'n lluny

De la vida quotidiana
	No cal anar molt lluny.
	Ni trepitjar descalç viaranys plens de vidres
	ni ofegar-se en el mar per tal de beure llum,
	la llum, paraula mítica, metàfora de seny.
	Allò que cerques ho tens davant de tu.
	Per gaudir un infern no cal prendre vaixell.
	No cal anar tan lluny.
	Siga cau, siga avenc, drecera, cingle, foc;
	no cal fugir enlloc; mira-ho tot prop i a punt:
	objectes, cels, mons, paraules,
	horitzons, presons, éssers o murs.
	No cal anar més lluny.
	Només l'esguard i el tacte
	aboleixen distàncies.
	Estimar és conèixer.
	El miracle és dins nostre.
	No cal anar-se'n lluny. Josep Piera Amb Josep Piera la creació poètica es converteix en una inesgotable font d'interiorització sensual i de constant recerca delsignificat, a través dels quals l'autor ens transmet, mitjançant un vers senzill, com veu i com sent el món i tot el que l'envolta. A més, tanta és la importància que per a Piera té la poesia que bona part de la seva obra en prosa denota una marcada inspiració lírica.