El Turó del Tagamanent

De Tagamanent

Als vessants occidentals del Montseny, visible des de l'altiplà del Pla de la Calma, s'alça el Turó del Tagamanent. La primavera invita a gaudir dels seus camins. Enguany la pluja ha estat generosa i la natura mostra agraïda el seu millor moment: arbres vestint el seu fullam més tendre i turons verds farcits d'immenses catifes de flors.

                                                                     

Em vaig liquar

amb una allau de llum

sobtada i res de mi;

ebri o no, escolto,

ara,

com creix l'escuma

que em prendrà el cos,

abans plom,

ara taca escampada.

Lluís Figuerola    

 

Ulls blaus

Retrobada en un marge humit,
ressorgint del silenci de la pedra,
t’han arribat ulls encuriosits a la cerca
del somni tranquil de la teva conversa.

Lluny dels camps oberts,
arrecerada en el verd matiner,
escoltes el meu bategar
que et pren, tal com ets,
camí d’un sublim calaix virtual
de mans i ulls encongits.

Ara t’esperen infinites sensacions
que guardaran per sempre més el vitrall
etern de la teva mirada d’ulls blaus.

Cementiri de Sinera

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Salvador Espriu

Ahir em va sorprendre de nou la imminent primavera al cementiri d'Arenys. La mort d'en Josep Palau em va portar a la seva Fundació de Caldetes i de pas, quasi a tocar, a la veïna tomba de Salvador Espriu, blanca, senzilla, sense flors artificials, gairebé anònima. Era el que ell volia. Les flors naturals hi eren al petit jardí de testos del patí de l'entrada al cementiri. Senzill però ben cuidat. Agraït i colorista. Allà, vaig pensar, hi ha algú que també estima les flors, un bon senyal.