dissabte, 19 de gener del 2008

El cel d'Arenys al desembre



Abans de la sortida del sol s'intueixen per l’horitzó cues de sirena nedant mar endins. Elles provoquen les petites onades, la mar arrissada del matí. Estic segur que gratant sota les roques trobaríem el seu amagatall nocturn. El cel, en veure-les amb les primeres llums del dia, es ruboritza com un jove adolescent.

(Dedicat al meu amic Atzu pels seus consells sobre la grandària de les imatges. Una abraçada)

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Com que no sóc cap sirena, em vénen temptacions de trepitjar aquesta sorra freda i llisa, sense cap petjada i poc a poc deixar que la suavitat del mar em mulli els peus. Una foto excel·lent!

Anònim ha dit...

Són bones sensacions. Gràcies Núria.