diumenge, 13 de gener de 2008

En el racó de sempre

Camp de Burgos


No sé si el verd sempre hi era

i si el cant de fons sonava així

com quan tu venies...

No sé si aquell aroma hi era perquè tu hi eres,

o si el indret el conreava així per a nosaltres.

No sé, ara, si el cel s’adormia encongit

esperant la nostra primavera,

el petó amagat o l’abraçada intensa

condensada durant l’espai de la teva absència.

Sols et sentia a tu aleshores,

una inconscient ceguesa em deixava sensible

el tacte i els meus dits esdevenien ulls

recorrent el teu paisatge nu i inacabable.

En quin racó dorm ara l’ombra

de la teva veu?

On ets tu quan la llum travessa blava

el nostre horitzó estimat?

T'espero aquí, en el racó de sempre,

arrecerant els mots

i desitjant que passi aquest nou i fred hivern.

4 comentaris:

Núria ha dit...

La foto és preciosa, a nivell del poema.

Al caliu dels mots ha dit...

Gràcies Núria.
Les teves garoines inviten a fer una sortida a Palafrugell. Espero que no s'acabin abans.

Una abraçada

Núria ha dit...

No, no crec que s'acabin! Tot just ara comença la temporada. Seràs benvingut a Palafrugell.
Una abraçada.

nubedelnosaber ha dit...

Alcaliu dels mots,
Me gusta mucho esta imagen,las diferentes luces.Es un comentario con pocas luces,no tengo conocimientos de fotografia.
El poema es muy hermoso.
Es un blog de una gran sensibilitad plàstica y poética, incluso los textos que son expositivos.
No podré dejar de visitarlo y de recomendarlo.
Recibe un fuerte abrazo.