L’any que ha marxat

Posta de sol a la Cornisa (Premià de Dalt)

El vell marxa amb les alforges plenes,
deixant pas a la tendra quietud
d'un nen amb ulls clucs.
Voldria passar de llarg l’horitzó humitejat
per les llàgrimes, com un sospir.

Un Tercer Món.

Deixaran pas les paraules als crits,
aixoplugades, però, amb la raó dels sense raó.
No te’n estiguis. Cerca la bondat d’aquells
que com tu no abscindeixen.
Aixequem la mirada.
Al cap us espero, com sempre...