Avui mariner el nostre mar du
trista la mirada
i a l’oïda m’ha explicat
històries d’altres temps
en què ell i les seves criatures
donaven vida a la terra.
Ja fa temps que, sense voler,
s’ha empassat l’ham
de tots els excessos
i amb ell l’esquer dels desamors
i les misèries de la gent...
Avui el mar jeu vell
a la vora d’un precipici inevitable.
Si el contemples atent
t'adones
de les seves múltiples ferides,
de la seva tacada veritat.
Ara et demano, si us plau,
que l’acaronis i l’abracis,
que consolis la seva convalescència,
que li permetis descansar
fins que s’adormi embolcallat pels llençols
del seu blau infinit
...a la llum del matí de l’esperança.
7 comentaris:
Caliu,Caliu,Caliu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Dels millors ,bo,bo,booooooooo!!!!!
Comentari simplista ,aquest,però com saps, sóc petita Inuit.
Inuit, Inuit, Inuit!!!!!!!!!!!!!!
Petita i gran Inuit.
...el mar també és teu.
Moltes gràcies Caliu!!!
Haurem de xiuxiuejar al mar i a la seva salabró paraules encisadores perquè no t'apagui.
Un petonàs.
Avui mariner... el mar està cansat de rebre maltractes, de ser robat i espoliat per estranys que no respecten les lleis de la natura, que en desconeixen l'harmonia. Avui, mariner.... l'escuma ja no és tan blanca, ni els vaixells deixen lliscar la fusta, ni l'home contempla... avui, mariner, el petroli, les deixalles i l'afany de lucre destrossen el nostre mar. L'esperança és tènue, tot i que brillarà amb força si contagiem les consciències.
I la música... una delícia.
Què bé Núria que quedi aquí guardada la teva aportació. M'agrada molt i molt. És curiosa la coincidència, avui, d'aquesta temàtica del mar en el nostres blocs.
Gràcies
Gràcies! És cert hem coincidit en el tema i en la visió que en tenim!
Publica un comentari a l'entrada