divendres, 8 de febrer de 2008

Papallona al Pirineu


Venia saltironant
per la lluna adormida
petonejant l’oracle
vestida de purpurina.

Creuava el sol i s’endinsava
a la vall pels cims
imponents del Pirineu.

A l’arribada al prat
aletejava suau,
dibuixant al vent
cercles de mots ensucrats.

Libava fort el sucós nèctar
i les flors respiraven
al so de creixents sensacions.

El sobrant tornava a néixer
barrejat amb altres flors.

Arribarà més tard
la fruita al bosc,
madurarà a l'estiu,
rosada,
dolça,
nascuda per tapar la fam
en aquell indret,

de dia i de nit.