Lanzarote, fins aviat!

Podria tractar-se de la lluna si no fos per aquesta sinuosa carretera que, intrusa, serpenteja pel vell mig del mar de lava. L’illa és un immens conjunt de cràters, de magma amuntegat per infinitat de boques que delaten la gran erupció de mitjans del segle divuit. Quasi sis anys d'erupcions han deixat un paisatge tosc, capritxòs en les formes, de llum neta emmirallada en el blau del cel i del mar, ruboritzat i ennegrit, quasi incandescent, fotogènic, tranquil, solitari, diferent. Lanzarote, fins aviat!.