dimarts, 3 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Sempre tenim temps per a tot si l’utilitzem adequadament”
Johann Wolfgang Goethe
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me’n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s’enderroca.
Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l’altura màgica del gest,
ara que el gest se’m menja mitja vida
i en cada mot vull que s’hi senti el pes
d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ull em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l’arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.
Miquel Martí i Pol
1 comentari:
Quina impressió, Pere!
Et vas posar davant del trineu per fer la foto. Sembla talment que els gossos se'y vagi a tirar a sobre. Vas caçar un moment excel.lent: el ols de la neu, les expressios dels animals i del conductor, el desenfocat d ela gent del darrera... molt bé!
Publica un comentari a l'entrada