Campanetes i cales

Cal·la (lliri d'aigua)

Marxes fora del univers proper
i apareix la fosca nit
com un gran depredador
que es menja la llum i les paraules.

Tornarà el vent calent del sud,
el que asseca la terra,
sé segur que no naixeran enguany les campanetes
que plantaren de tardor.

I és probable que no floreixin de nou les cal·les.

Tots els mots se'n van amb tu
i també la claror,
caminen darrera teu,
ho sé perquè ells t’estimen com jo,
fins al moll dels ossos.

Campanetes (Campànula)