diumenge, 27 de gener del 2008

El Montseny avui

Al Turó de l'Home avui tot era cel i horitzó, visibilitat llunyana, immensitat barrejada amb una lleugera boirina. Encara els arbres reposen el seu somni hivernal, les fulles jeuen al terra esperant la pluja que les converteixi en l'adob del nou cicle anyal. Els camins no marxen, tan sols canvien de vestit. Les fonts eixutes, els pins plens de bosses d'erugues (s'haurien de tractar ràpidament), la gent asseguda al cim mirant l'infinit. Al fons el Pirineu blanquejant la seva cresta i Montserrat trobat al fons, inconfusible, retallant el blau tenyit del matí. Molta llum del doble anticicló d'aquest hivern, irreductible.


4 comentaris:

Unknown ha dit...

Una música preciosa i un text poètic i contundent, per a una foto impressionant: un mar de muntanyes, de boirines i de blaus.

Anònim ha dit...

Feia un dia preciós, la colla de sis hi vam fruir molt del paisatge. És molt agradable en dies així perquè veus gairebé tot el país.

Unknown ha dit...

És un luxe, un regal, que no sap o no pot gaudir tothom!

CCgestió - Gestió de confiança ha dit...

Veritablement un regal, econòmic, molt econòmic. Una carmanyola a la motxilla, seure amb un roc, una botelleta d’aigua, una taronja i quatre nous. La màquina i a fotografiar. Senzill però molt gratificant.