Ara et toca a tu, vermella, rodona, madura, suau,
delicada, amorosida..., de tacte fresc
que toca l’alba.
Avui el teu aire suavíssim s’ha buidat en mi,
la teva pell ha trencat de nou el paisatge i, el matí,
ha allargat el seu temps per estimar-te
una estona més.
Has mirat el cercle que mesura la llum i els meus ulls
han desat per sempre les formes que inventes
...cada primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada