El Montseny i les dones d'aigua

Al Montseny plovisquejava a mitja tarda i un núvol de cotó jugava entremaliat amb els arbres. Semblava que volgués quedar-se despert tota la nit i escolar-se pels gorgs, llacs i rierols a la cerca silenciosa de les goges:

"Les Goges o Dones d'Aigua són bellíssimes donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d'or o de tons de coure, que enlluernen i encisen sota els raigs de la lluna, perquè són éssers nocturns. Van nues o amb tuls transparents. N'hi ha qui diu que tenen cua de peix, o ales de papallona o espiadimonis. Són permanentment joves malgrat que no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys. Sempre han estat vinculades amb la presència de llums àurics, com també de música. Si les descobriu, però, sapigueu que una malla invisible les protegeix d'intrusos.

Solen ser pels gorgs rentant roba i es diu que la persona que aconsegueix agafar unes tovalloles o uns llençols de les encantades, té la riquesa i la felicitat assegurades per tota la vida. Això es sospita d'algunes cases de muntanya que han prosperat de manera poc entenedora. En general, les goges son tingudes per bones, tot i que en ocasions els tractes entre les dones d'aigua i els mortals, sobretot homes, han acabat malament. Diuen que han estat molts pocs els homes que han aconseguit casar-se amb alguna goja, i encara menys els que han fet durable la seva unió. Les condicions que les goges imposen fan difícil el seu acompliment i el vincle es trenca.
Són molt enjogassades i que els agrada cantar i dansar. Si es té sort, se les pot veure a la vora dels rius o dels estanys pentinant-se els cabells amb pintes d'or, sobretot si la música les té distretes. Hi ha el perill que aquestes melodies obliguin als mortals a bellugar-se sense parar, encara que no en tinguin ganes. Per això els habitants propers als estanys creuen molt perillós acostar-se a les seves aigües per por de quedar encantats, ja que les goges, especialment la nit del 23 de juny celebren unes grans orgies."