Calella de Palafrugell

Era mitja tarda d'un dissabte ventat i lluminós. Al matí havien estat a Monells, Cruïlles i Peratallada recorrent els seus carrers de fesomia medieval on el temps, sortosament, es va aturar per deixar-nos el meravellós llegat d'una arquitectura de carrers estrets i cases unides per arcs que t'acullen i t'abracen en passar per sota d'ells. A primera hora de la tarda pujaven fins al Far de Sant Sebastià per observar des d'allà un bon tros de la Comarca del Baix Empordà, un paradís exultant i aclaparador pels sentits, mar, molt de mar, plana conreada, masies i pobles, muntanya, zones humides, valls, rius, rieres i dunes. A mitja tarda baixaren fins Calella de Palafrugell, el cel estava radiant amb aquells núvols de cotó que donen profunditat i forma a l'infinit. Desprès d'un cafè pausat en el passeig de mar, la passejada pel poble em va permetre captar algunes imatges altrament repetides, però sempre agradables de tornar a fer.