La brisa sospira inexorable
i desvetlla, sense a penes soroll, els colors
nets de la tarda.
Sento com sospira el pit,
acompasat amb la brisa,
i com els ulls beuen de l’aigua arrissada
gairebé com si estès al costat.
Fa estona que descanso al banc
del passeig, arrecerat a l'ombra acollidora
d'un vell plataner.
La tarda s'esllavissa per moments
i compto les anades i vingudes
de la gent i de les barques
sense gaire noció del temps...
5 comentaris:
m'agradaria ser capaç de posar un comentari, però m'he quedat sense paraules (altre cop)
Uns versos preciosos!
i la imatge impressionant...
uffff... els relleigeixo i tinc la sensació d'estar en aquell banc... i noto com es fa de nit, però la imatge nítida del llac segueix intacta en la mirada...
preciós, de veritat... aviat ja no sabré que m'agrada més, si els teus mots o les imatges
un somriure
*Diumenge al matí hi ha festa solidària a Premià de Dalt...
Gràcies.
Trobar-se a mig matí aquí, envoltat d'aquestes sensacions que travessen fronteres, quan els ulls tot just s'adapten al sol (que serà avui imponent)... en fi..
arreplego i no vull deixar que fugi el que transmets, manllevo el que diu Goethe, i mentre somric, dic altre cop, gràcies i
fins una altra.
Mar.
Tu que ets la font de la paraula no t'hi pots quedar sense elles, què faria sense els teus brisalls?. Com t'agraeixo ara el teu comentari!!!. Aquest matí he estat a caminar per Sant Mateu, el vent i la pluja d'aquests dies ha despejat molt l'horitzó, des del Mirador de la Cornisa la vista era impressionant, acabo d'arribar ara.
No sabia lo de la festa solidària.
Una abraçada M.
Gràcies a tu Marina, el sol d'avui era molt net i molt agradable, ajudava a primera hora del matí a suportar el vent fred. He esmorzat a muntanya i he cercat un racó amb sol a l'Ermita de Sant Mateu, el cel i el mar lluien un blau intens. Des de dalt avui hi havia una bona vista del Montseny, de tota la plana del Vallès i Montserrat estava gairebé a tocar... Tot un plaer de dia.
Preciosa la foto, aquesta i totes les que tens al blog.
De veritat.
Quin poble més macu Banyoles.
Publica un comentari a l'entrada