diumenge, 28 de setembre de 2008

Passeig de mitja tarda




La tarda marxava nua

amb passes ocres

i crits de silenci.

Les onades jugaven

amb el vent i tu venies

com sempre dibuixant

somriures,

a la ratlla de l’aigua.


(per A.R. 05.10.08)

8 comentaris:

Araceli ha dit...

Un enquadrament molt bo, amb molta sensació de perspectiva. Però el que m'agrada més és l'expressivitat de la foto. Un passeig que evoca l'estiu que se'n va... Molt bé, Pere.

marina ha dit...

m'agrada el gust que tenen les paraules i la imatge (preciosa...), a voltes salat, a voltes dolcet...

una abraçada
i un somriure de lluna

M.TeReSa ha dit...

Una imatge preciosa i evocadora, de colors agradables i càlids, realment encisadors i acompanyada de unes paraules encara mes boniques, m’agrada !!!et felicito.
petonsssssss

Núria ha dit...

Una poesia fantàstica, a joc amb la foto.

mq ha dit...

bon escrit
bona foto
salut!!

mar ha dit...

bon dia, Pere
porto dies mirant aquesta imatge i llegint aquests versos... i només em ve al cap un vaivé d'ocres i blaus.
M'encanta la foto i els seus colors
i m'encanten els versos que l'acompanyen.
Tens un espai on no sé mai si una imatge val més que mil paraules o bé si un sol mot suggereix més que mil imatges.
(un somriure)
m

Danimenorca ha dit...

muy buena foto, bonita prespectiva, me gusta la luz y muy bueno tanto el detalle del palo como el de gente paseando al fondo ya que le da profundidad y grandeza.
Saludos

romanidemata ha dit...

m'agraden els personatges que s'allunyen.
bon equilibri amb la diagonal de l'aigua i l'escena, els tons tot!
salut