dissabte, 18 d’octubre de 2008

Al fons el Pedraforca




Avui he somniat

darrera el vent innocent

dels teus cabells,

sota el cel turquesa

de la teva mirada,

en el vers rimat de la teva paraula.

Amb tu somnio sempre

i destil·lo el temps,

arrebossant-hi sols

i llunes d’or massís,

embolicant sospirs

i tendrors color taronja.






6 comentaris:

mar ha dit...

torno a dir que del teu bloc no sabria que triar si les imatges o els versos...
Tinc sort de poder gaudir del conjunt dels dos.
Són una meravella!
una abraçada

ps- he penjat imatges de la Fira del Vent. Nosaltres hi tornem demà.

Araceli ha dit...

Pere, ben retrobat! Ara feia dies que no obries la teva finestra!
Quin gust deixar que la mirada es perdi en l'horitzó d'aquesta foto.

M.TeReSa ha dit...

Dolçes paraules per acompanyar una fotografia genial !!!! quins colors mes preciosos has trobat !!!
Felicitats artista !!!
petonsssss

romanidemata ha dit...

Els teus tons són únics i les composicions molt ben treballades...

les paraules sentides.

salut!

Núria ha dit...

Quin mar de muntanyes, quina exaltació de la bellesa de la natura.

marina ha dit...

paraules que son carícia, colors amb tacte i fragàncies observades...

increïble i bell,

gràcies,
i bon dia al nou dia...!
:-)