dimarts, 18 de novembre de 2008

El fred sobtat sorpren la primavera agònica



Aquesta petúnia treia el cap i em mirava amb ulls espantats al poblet d'Unha (Val d'Aran) a principis d'aquest mes de novembre. La neu l'havia sorprès sobrevivint la seva agònica primavera. Neu primerenca i jove, asseguradora de rebost futur, sucre del cel...

5 comentaris:

Araceli ha dit...

Un moment sens dubte sorprenent aquesta convivència de primavera i tardor. Una foto amb força. El premi a ser un bon obersador. Felicitats.

Jesús M. Tibau ha dit...

la bellesa del contrast

Núria ha dit...

Una bellesa plena de fragilitat i contrast, com diu en Jesús M.

marina ha dit...

que esllanguida la petúnia, i que bella..com si tremolés realment!

una abraçada,

M.TeReSa ha dit...

Veus?, ja t´ho deia jo !!!
Es el que tenen els cicles naturals de la vida, tot comença i te el seu fi, pero tranquil que ella tornarà ni que sigui per primavera.
T´ha quedat una composiciò molt maca.
Petonssssssssss