![[ Al caliu dels mots ]](http://2.bp.blogspot.com/_0yVS2zw9H_c/R6elxYc3uOI/AAAAAAAABLg/AKSb6or3hwc/S709/al+caliu+dels+mots5.jpg)
Aquesta petúnia treia el cap i em mirava amb ulls espantats al poblet d'Unha (Val d'Aran) a principis d'aquest mes de novembre. La neu l'havia sorprès sobrevivint la seva agònica primavera. Neu primerenca i jove, asseguradora de rebost futur, sucre del cel...
5 comentaris:
Un moment sens dubte sorprenent aquesta convivència de primavera i tardor. Una foto amb força. El premi a ser un bon obersador. Felicitats.
la bellesa del contrast
Una bellesa plena de fragilitat i contrast, com diu en Jesús M.
que esllanguida la petúnia, i que bella..com si tremolés realment!
una abraçada,
Veus?, ja t´ho deia jo !!!
Es el que tenen els cicles naturals de la vida, tot comença i te el seu fi, pero tranquil que ella tornarà ni que sigui per primavera.
T´ha quedat una composiciò molt maca.
Petonssssssssss
Publica un comentari a l'entrada