![]() |
De Priorat 14-02-09 |




![]() |
De Priorat 14-02-09 |
“Sempre tenim temps per a tot si l’utilitzem adequadament”
Johann Wolfgang Goethe
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me’n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s’enderroca.
Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l’altura màgica del gest,
ara que el gest se’m menja mitja vida
i en cada mot vull que s’hi senti el pes
d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ull em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l’arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.
Miquel Martí i Pol
5 comentaris:
Bell Priorat ben mirat
duc el priorat al cor i a les venes... i ara el duré als ulls gràcies a aquestes precioses imatges...
no sabria quina triar... (me les quedo totes)
:)
una abraçada
t'informo que he inclòs aquest post a la secció Blogs degustació d'avui.
Un lloc fantàstic en un moment fantàstic. Quina escena de ponent! Quin joc de grisos! Convida a més estricta i silenciosa contemplació.
com els plans sonors d'una música, així les diferents carenes ens diuen diferents melodies...
sempre amb un somriure, encara que sigui entre la boira..
una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada