![]() |
De Delta de l'Ebre 30 i 31 de maig 2009 |
diumenge, 7 de juny del 2009
El Delta de l'Ebre
“És aquí, on la terra és aigua i l'aigua és vida. És aquí, on l'horitzó sempre és més lluny del que la mirada acapara, on es fonen la mare dels nostres mars i el pare dels nostres rius. És aquí on la naturalesa fa somiar i els nens juguen a la sorra finíssima d'una platja immensa, on gaudim d'un bon llibre estesos al sol, sense sentir més soroll que el xiuxiueig de la brisa o el cant d'uns agrons llunyans”. Un text tret de la web del poble de Deltebre, a banda d’altres expressions que, escrites en llocs estratègics, serveixen de crit d’atenció per aquells que un dia volien disposar-ne de les seves aigües: “Lo riu és nostre”.
El Delta de l’Ebre sempre és agradable de visitar, tot i que per a mi, és en aquesta època, en que l’arròs comença a reeixir el seu verd tendre, quan el trobo especialment viu i bonic. Hi ha molts indrets, dins del Delta, per fruir de la seva bellesa, molts camins rurals, senders i miradors on observar la seva fauna. La llacuna de la Tancada és un dels llocs privilegiats on podem contemplar una nombrosa colònia de flamencs a una distància relativament curta. La Punta del Trabucador i les Salines, gairebé al costat de la Tancada, ben valen una asseguda llarga per contemplar, sense pressa, la posta de sol com a colofons d'una jornada de somni.
El poble de Deltebre, a l’hemidelta esquerre del riu, acull un Centre d’Informació del Parc, que val la pena visitar de la ma d’una de les seves guies. El recorregut dura una mitja hora i serveix per entendre la seva història, la seva riquesa natural i la presència, no sempre fàcil, de l’home i la seva activitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Cada vegada que he visitat el Delta
he tingut la sensació que el cor s´eixampla i com si els ulls i els pulmons no fóssin capaços d´assimilar tot l´aire, tot el verd i tota l´aigua que em passaven pel davant.Deu ésser una mena de Síndrome d´Stendhal paisatgístic.
Salutacions
És cert, Pere! Una paisatge particular. Una llum especial. Una mena de màgia estranya, captivadora. Unaq invitació al fotògraf a la que és impossible negar-s'hi. Vet aquí la teva mostra!
Esta foto es irrepetible. El blog es único y las fotos que contiene amén de las entradas escritas son especiales, interesantes pero sobre todo "vivas". Felicitaciones por el trabajo que realiza. Saludos
bellesa que se'ns regala i que cal conservar....
una abraçada,
i bona entrada d'estiu...! :-)
un apaisatge i unes fotos precioses.
Si tens alguna foto d'un aporta oberta, especialment des de dins, et convido a enviar-me-la per a posar-la al meu blog i afegir-la a la col.lecció.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada