diumenge, 7 de juny del 2009

El Delta de l'Ebre

De Delta de l'Ebre 30 i 31 de maig 2009


“És aquí, on la terra és aigua i l'aigua és vida. És aquí, on l'horitzó sempre és més lluny del que la mirada acapara, on es fonen la mare dels nostres mars i el pare dels nostres rius. És aquí on la naturalesa fa somiar i els nens juguen a la sorra finíssima d'una platja immensa, on gaudim d'un bon llibre estesos al sol, sense sentir més soroll que el xiuxiueig de la brisa o el cant d'uns agrons llunyans”. Un text tret de la web del poble de Deltebre, a banda d’altres expressions que, escrites en llocs estratègics, serveixen de crit d’atenció per aquells que un dia volien disposar-ne de les seves aigües: “Lo riu és nostre”.
El Delta de l’Ebre sempre és agradable de visitar, tot i que per a mi, és en aquesta època, en que l’arròs comença a reeixir el seu verd tendre, quan el trobo especialment viu i bonic. Hi ha molts indrets, dins del Delta, per fruir de la seva bellesa, molts camins rurals, senders i miradors on observar la seva fauna. La llacuna de la Tancada és un dels llocs privilegiats on podem contemplar una nombrosa colònia de flamencs a una distància relativament curta. La Punta del Trabucador i les Salines, gairebé al costat de la Tancada, ben valen una asseguda llarga per contemplar, sense pressa, la posta de sol com a colofons d'una jornada de somni.
El poble de Deltebre, a l’hemidelta esquerre del riu, acull un Centre d’Informació del Parc, que val la pena visitar de la ma d’una de les seves guies. El recorregut dura una mitja hora i serveix per entendre la seva història, la seva riquesa natural i la presència, no sempre fàcil, de l’home i la seva activitat.

5 comentaris:

PS ha dit...

Cada vegada que he visitat el Delta
he tingut la sensació que el cor s´eixampla i com si els ulls i els pulmons no fóssin capaços d´assimilar tot l´aire, tot el verd i tota l´aigua que em passaven pel davant.Deu ésser una mena de Síndrome d´Stendhal paisatgístic.
Salutacions

Araceli Merino ha dit...

És cert, Pere! Una paisatge particular. Una llum especial. Una mena de màgia estranya, captivadora. Unaq invitació al fotògraf a la que és impossible negar-s'hi. Vet aquí la teva mostra!

don fernando ha dit...

Esta foto es irrepetible. El blog es único y las fotos que contiene amén de las entradas escritas son especiales, interesantes pero sobre todo "vivas". Felicitaciones por el trabajo que realiza. Saludos

Marina Culubret Alsina ha dit...

bellesa que se'ns regala i que cal conservar....

una abraçada,
i bona entrada d'estiu...! :-)

USD ha dit...

un apaisatge i unes fotos precioses.
Si tens alguna foto d'un aporta oberta, especialment des de dins, et convido a enviar-me-la per a posar-la al meu blog i afegir-la a la col.lecció.
Gràcies