Taronja rosada
sublim
estàtica
impassible
generosa
sense glop a la gola
amb fam d’agradar
d’escapar del vent,
fràgil
sobrada d’amor
cega de sol i de llunes
de penombres
de misteris sota la rel soterrada
petó d’estiu
despullada a l'hivern
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Una buguenvíl·lia preciosa. I com dius, despullada a l'hivern, i "petó" d'estiu. Hi afegiria "generós", per l'abundància de flors que acostumen a tenir.
Moltes gràcies Núria per la teva aportació. Ara millor?
Publica un comentari a l'entrada