Dóna’m un tros del teu cel
i et donaré un cove ple d’estels lluents.
Dóna’m un petó de saliva encisadora
i et donaré la meva lluna somrient.
“Sempre tenim temps per a tot si l’utilitzem adequadament”
Johann Wolfgang Goethe
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me’n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s’enderroca.
Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l’altura màgica del gest,
ara que el gest se’m menja mitja vida
i en cada mot vull que s’hi senti el pes
d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ull em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l’arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.
Miquel Martí i Pol
5 comentaris:
Gràcies pel teu comentari i gràcies per deixar-me descobrir el teu bloc. Té una gran bellesa. Permet-me afegir-te al meus blocs amics.
Gràcies a tu Núria. Espero poder ser un lector assidu del teu bloc. Ja t'he afegit als meus blocs amb caliu. Records a la magnifica gent de l’Empordà.
Hola! Ostres tens unes ben bones fotos, en el teu boc. M'alegro d'haver-te descobert. Ja t'he adscrit al lector de feeds, o sigui que ens anem veient. Salut!
Gràcies Atzu pels teus comentaris. Per cert, t'importaria ajudar-me a aconseguir que les imatges del bloc siguin més grans? Veig que tu les hi tens.
Una abraçada i fins aviat
amiga, i deixem dirte aixis...m'ha emocionat veura la meva terra amb els teus ulls i llegir les teves paraules.en vull mes!!
no et perdere!
felicitats per la teva sensibilitat
Publica un comentari a l'entrada