El Montseny avui

Al Turó de l'Home avui tot era cel i horitzó, visibilitat llunyana, immensitat barrejada amb una lleugera boirina. Encara els arbres reposen el seu somni hivernal, les fulles jeuen al terra esperant la pluja que les converteixi en l'adob del nou cicle anyal. Els camins no marxen, tan sols canvien de vestit. Les fonts eixutes, els pins plens de bosses d'erugues (s'haurien de tractar ràpidament), la gent asseguda al cim mirant l'infinit. Al fons el Pirineu blanquejant la seva cresta i Montserrat trobat al fons, inconfusible, retallant el blau tenyit del matí. Molta llum del doble anticicló d'aquest hivern, irreductible.