divendres, 25 de gener del 2008

Figues de Moro, la Cornisa, la boira i el cel a la posta

Qualsevol tarda a la posta del sol (Serra de Marina)

Parlo de nou de les figues de moro, la mare tenia una especial predilecció per aquest fruit. El pare, segurament amb l’ànim de fer-la feliç, en els mesos d'agost i setembre sovint li portava figues pelades en un petit recipient. La mare sempre li feia un somriure de complaença, un somriure que sempre recordaré. Per pelar-les i collir-les cal tenir molta traça i utilitzar estris enginyosos per evitar acabar amb les mans plenes de petites i doloroses punxes. El pare les hi tallava els dos caps i al mig hi feia un tall transversal per on les obria i llençava al recipient sense tocar-les amb els dits.

El color vermellós és sinònim de maduració i de dolçor, és el moment de menjar-les. Per agafar-les de la figuera (palera), el pare sempre em recomanava fer-lo de bon matí, amb la fresca, deia que amb la calor les punxes esvoletegaven i es clavaven amb més facilitat. El cert és que cal ser un vertader especialista per no acabar fins al coll de les molestes punxes.

A Premià de Dalt, a la finca de Can Bernadó a dalt del Parc de la Serralada Litoral molt a prop de l'Ermita de Sant Mateu, recordo que hi havia unes dues hectàrees cultivades d’aquesta fruita originària de Mèxic.

Per cert, val la pena pujar-hi i anar fins al mirador de la Cornisa, sobretot a l’hora de la posta de sol, el mirador està orientat al sud, des d’allà es divisa un bon tros de mar i tota la plana del Barcelonès, Collserola, la Serralada Prelitoral i un petit perfil de Montserrat al fons, sempre que no hi hagi boira com aquest passat dissabte.



Des del Mirador de la Cornisa (Premià de Dalt) un dissabte emboirat

5 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta!!!!!!!!!!!!!

CCgestió - Gestió de confiança ha dit...

Gràcies nubedelnosaber. Ser un núvol t'ha de permetre veure-ho tot amb una perspectiva privilegiada. El saber és observar i tu segur que, des de la teva posició, ho mires tot, i fins i tot tries allò que per a tu és més o menys interessant.
Crec que ets un núvol benigne, d'aquells que tapa el calent sol de l'estiu quan més crema, o potser aquell que aporta aigua quan la terra és eixuta...
No ho sé. Ho saps tu nubedelnosaber?

Anònim ha dit...

Doncs,la veritat ,hauré de reflexionar.Puc meditar-ho durant uns dies?
Un petó

Anònim ha dit...

D'acord. La meditació i la reflexió ajuden a donar respostes més sàvies i a prendre decisions més encertades.

Anònim ha dit...

el lloc ben bé s'ho val, de debò