Parlo de nou de les figues de moro, la mare tenia una especial predilecció per aquest fruit. El pare, segurament amb l’ànim de fer-la feliç, en els mesos d'agost i setembre sovint li portava figues pelades en un petit recipient. La mare sempre li feia un somriure de complaença, un somriure que sempre recordaré. Per pelar-les i collir-les cal tenir molta traça i utilitzar estris enginyosos per evitar acabar amb les mans plenes de petites i doloroses punxes. El pare les hi tallava els dos caps i al mig hi feia un tall transversal per on les obria i llençava al recipient sense tocar-les amb els dits.
El color vermellós és sinònim de maduració i de dolçor, és el moment de menjar-les. Per agafar-les de la figuera (palera), el pare sempre em recomanava fer-lo de bon matí, amb la fresca, deia que amb la calor les punxes esvoletegaven i es clavaven amb més facilitat. El cert és que cal ser un vertader especialista per no acabar fins al coll de les molestes punxes.
A Premià de Dalt, a la finca de Can Bernadó a dalt del Parc de la Serralada Litoral molt a prop de l'Ermita de Sant Mateu, recordo que hi havia unes dues hectàrees cultivades d’aquesta fruita originària de Mèxic.
5 comentaris:
M'encanta!!!!!!!!!!!!!
Gràcies nubedelnosaber. Ser un núvol t'ha de permetre veure-ho tot amb una perspectiva privilegiada. El saber és observar i tu segur que, des de la teva posició, ho mires tot, i fins i tot tries allò que per a tu és més o menys interessant.
Crec que ets un núvol benigne, d'aquells que tapa el calent sol de l'estiu quan més crema, o potser aquell que aporta aigua quan la terra és eixuta...
No ho sé. Ho saps tu nubedelnosaber?
Doncs,la veritat ,hauré de reflexionar.Puc meditar-ho durant uns dies?
Un petó
D'acord. La meditació i la reflexió ajuden a donar respostes més sàvies i a prendre decisions més encertades.
el lloc ben bé s'ho val, de debò
Publica un comentari a l'entrada