dijous, 14 de febrer del 2008

Com el mar...


Sé que tu, com el mar,
aculls gavines argentades
a la ratlla de l'aigua
i atraus el meu vent
cap a la teva teulada
atapeïda de cels
i matinades tendres,
com el cove de mel que portes dins.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Caliu!!!!!!!
El poeta ets tu,com sempre,portes la poesia a la sang.
Preciós. Sortim a navegar?

Anònim ha dit...

Nube!!!!!
Quina alegria!!!. Soc un enamorat dels mots, però el mots no sempre m’estimen.
Navegar? Quan vulguis donem la volta al món.