dijous, 28 de febrer de 2008

El teu bon fer...

Avui formes part de mi,
del meu pensament. Passeges
amb el teu gest decidit pel meu cor.
Habiten a la meva memòria els teus mots,
la teva immensa saviesa,
la teva mirada complaent,
els teus vendavals i la teva brisa,
els sabors càlids del teu bon fer...


2 comentaris:

Núria ha dit...

La foto: un mar de daurada immensitat
El poema: té la calidesa del bon fer i una forma ben encertada.

alcaliudelsmots ha dit...

Castella és un mar de cereal, verd en primavera i daurat a l'estiu. És curiós que amb la mecanització del camp, aquest arbre hagi subsistit. T'agraeixo el teu comentari sobre el poema.