![[ Al caliu dels mots ]](http://2.bp.blogspot.com/_0yVS2zw9H_c/R6elxYc3uOI/AAAAAAAABLg/AKSb6or3hwc/S709/al+caliu+dels+mots5.jpg)
Avui formes part de mi,
del meu pensament. Passeges
amb el teu gest decidit pel meu cor.
Habiten a la meva memòria els teus mots,
la teva immensa saviesa,
la teva mirada complaent,
els teus vendavals i la teva brisa,
els sabors càlids del teu bon fer...
2 comentaris:
La foto: un mar de daurada immensitat
El poema: té la calidesa del bon fer i una forma ben encertada.
Castella és un mar de cereal, verd en primavera i daurat a l'estiu. És curiós que amb la mecanització del camp, aquest arbre hagi subsistit. T'agraeixo el teu comentari sobre el poema.
Publica un comentari a l'entrada