dissabte, 2 de febrer del 2008

Els ametllers, Poboleda i el Priorat

Poboleda

A la meva agenda hi ha una cita periòdica amb el Priorat la setmana cinc o sis, depenent de com vagi la climatologia. És una visita per fruir del paisatge i dels productes excepcionals de la Comarca.

Els ametllers floreixen per aquestes dates i, al Priorat, són especialment lluminosos. La terra negra farcida de llicorella contrasta amb l’esclat florit d’aquests fruiters típics de la agricultura del secà mediterrani.

Recordo que als anys noranta vaig fer un curs a Reus al que també hi assistia la Rosa, una noia enòloga de Bellmunt del Priorat. La seva opinió, aleshores, era que no hi havia forma de vendre el vi a un preu rendible, les cooperatives passaven una profunda crisi. Comentàvem en els dinars les característiques de qualitat que tenia el vi (la Rosa ens portava alguna ampolla que altra de tan en tan), el problema era d'enfocament comercial, el màrqueting que pocs anys desprès van catapultar la Comarca. Els terrenys pobres de llicorella, que difícilment podrien acollir un altre conreu que no fos la vinya, són els que concedeixen als vins un plus reconegut de qualitat. Aquest sòls pissarrencs, resultat de la consolidació de sediments argilosos amb tendència a trencar-se en grans seccions planes, enfosqueixen un paisatge abrupte i pedregós que es trenca amb la verdor dels pàmpols.

El sector agrícola es basa en els conreus mediterranis tradicionals de la vinya, l’olivera, l’ametller i l’avellaner. En els darrers anys s'ha anat introduint el conreu de la fruita dolça, en les zones de regadiu.

M’agrada creuar Reus i comprar la coca de recapte a les Borges del Camp, pujar pel Port d’Alforja i aturar-me a la cooperativa de Poboleda, allà els fruits secs embassats al buit són especialment bons, però si tens més gana, les coques, els orellons, el romesco amb escarola i el vi de la DOQ Priorat, són productes d’un merescut prestigi. De sortida del poble, per la carretera que es dirigeix a Escala Dei cal aturar-se, al matí és especialment bonica la vista general del poble, amb el fons de la serra del Molló. Destaca l’església de Sant Pere anomenada per les seves grans proporcions la Catedral del Priorat. Poboleda té 357 habitants, està situat al nord oest de la comarca, ubicat al vessant d’un tossal, a la dreta del riu Siurana.

El vi d’herbes macerades el comprem a dojo a Escala Dei, boníssim. L’oli de la denominació d’origen Siurana, el verge extra, a la Cooperativa de Cabacés. El dinar el fem a la Fonda de la Figuera, travessant pel GR que trenca sortint de Cabacés en direcció a la Vilella Baixa.

A la tarda la visita obligada és a les Terres de l’Ebre, Miravet i el meandre de l’Ebre, aquest any però, sense estridències, un Ebre tranquil i sense ensurts, malauradament.

10 comentaris:

Unknown ha dit...

Conec una mica el Priorat, però molt menys que tu. Ara fa anys que no el visito, però m'anoto TOTES les referències que dónes perquè m'has fet venir ganes de tornar-hi ben aviat,tastar la coca de recapte i els fruits secs de Poboleda.

CCgestió - Gestió de confiança ha dit...

El Priorat és terra endins, feréstec i àrida, però enormement encisadora.

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el teu comentari que he trobat casualment per internet quan buscava la panaderia de les borges del camp on feien una bonísima coca de recapte...la recordo quan de petita anava de Barcelona al poble dels meus pares, la Vilella Alta i sempre paravem a comprar-la
encara és tan bona?

Anònim ha dit...

Al forn pastisseria que hi ha a les Borges del Camp fa les coses molt bones. La coca de recapte també. És com un petit ritual tot això de la volta al Priorat. Per cert a la Vilella Baixa li diuen la Nova York del Priorat, oi?. La vista del pont des del riu és molt fotogènica.

Anònim ha dit...

Sí, li diuen la Nova York del Priorat. El que més m'agrada quan estic al Priorat és estar ben aprop del Montsant doncs la montanya despren una energia molt beneficiosa per la salut.

Anònim ha dit...

Suposo que els monjos d'Escala Dei ja sabien on es posaven. A mi també m'agrada el Montsant, sobretot a la zona de Margalef.

Anònim ha dit...

segur que van notar aquesta bona energia, doncs no he estat a Margalef, moltes gràcies per la recomanació.
Per la meva part recomano esmorzar a la venta del pubill que segur que coneixes, fa uns anys que no hi vaig i en tinc ganes.

CCgestió - Gestió de confiança ha dit...

Sempre esmorzem a les Borges del Camp, però et prometo que la propera vegada ho farem a la Venta del Pubill. No he estat mai, però l'he vist passant a la carretera que va a Poboleda. Em sembla que està a la Morera del Montsant, oi?

Anònim ha dit...

Sí, la mateixa carretera que passa per les Borges del Camp, passes l'Alforja i el següent que trobes és la Venta del Pubill, però queda just abans d'agafar direcció Cornudella, no de la Morera. No em conec molt bé les carreteres però crec que és així.
Ves amb gana i et demanes una butifarra que estan bonísimes.
Que et vagi molt bé

Anònim ha dit...

El dia anterior miraré de fer dejú i seguir les teves recomanacions. La botifarra la demanaré amb fesols de la Garrotxa, així farem país.
Salutacions