[ Al caliu dels mots ]: Quotidianitat sense fita...

dimarts, 1 d’abril del 2008

He somniat com les teves passes acompanyaven

el mar de la ma d’un matí que arribava seré fins a casa.

L’alba omplia de colors la seva platja

i l’abraçava amb la mateixa intensitat

d'aquelles furtives trobades de migdia,

a l’ombra dels vells pollancres...

Recordes?

A la línia de l’aigua comptava la sorra i el temps,

els records esdevenien llunyants, a la deriva

d’una il·lusió que encara habita en mi

arrelada a aquesta quotidianitat sense fita...

Anònim ha dit...: He trobat el teu Blog per casualitat. Només puc dir-te una cosa; és magnífic.

:)

pD: no tinc cap Blog pero de tots els que he vist (i la veritat es que n'he vist molts) el teu m'ha semblat el millor. Espero que no et molesti que una desconeguda et deixi un comentari ;)

att: Laia; 1 d’abril del 2008, a les 19:43
Anònim ha dit...: T'agraeixo el teu comentari Laia. Hi ha blocs molt més interessants i bonics.

Una abraçada; 1 d’abril del 2008, a les 20:39
Unknown ha dit...: Escollir entre el poema o la fotografia? Impossible, un complementa l'altra. Són una delícia.; 1 d’abril del 2008, a les 20:49
Victòria ha dit...: Hola, el mateix et dic, ha estat una agradable sorpresa el teu bloc, l'he trobat també per casualitat i m'ha cridat l'atenció que citaves en Martí i Pol...per això he entrat. Et felicito, segueix endavant que ens fan falta persones com tu; 4 d’abril del 2008, a les 22:56