dissabte, 3 de maig de 2008

En l'ocre del roc...




Voldria deixar per sempre la nostàlgia

que marceix el verd trencat de mitja tarda

i a l’esguard del silenci cremar tot el dolor

i la consciència. Abraçar l’harmonia del cor

i amb ella la teva dimensió més entendrida

per convertir-la en bellesa duradora.

Acostar-me a tu sense tenir-te

i en el silenci dels anys

vetllar tots els moments perdurables...

En l'ocre del roc, avui, neix de nou l’esperança.

..........

4 comentaris:

jrrof ha dit...

Hola t’acabo de descobrir per un comentari deixat en el blog de la Marina, vull dir-te que el teu blog amb el teu permís... me’l faré meu, m’agrada la fotografia i els poemes, que més vull! Penso passejar-hi sovint Josep

La primera foto fantàstica "en el ocre del doc..." hi ha vida!!!!

alcaliudelsmots ha dit...

Jo també he mirat el teu blog. Veig que t'agrada molt jugar amb les formes. Moltes gràcies Josep.

Patricia ha dit...

He quedado muy, muy sorprendida con tu blog. La calidad de tus imágenes es extraordinaria, además de bellísimas... Fotografías espectaculares! Felicitaciones!

Un fortísimo abrazo desde Santiago de Chile.

Núria ha dit...

"una esperança que com l'ocre del roc serà perdurable"
Uns versos molt bonics