En l'ocre del roc...

Voldria deixar per sempre la nostàlgia

que marceix el verd trencat de mitja tarda

i a l’esguard del silenci cremar tot el dolor

i la consciència. Abraçar l’harmonia del cor

i amb ella la teva dimensió més entendrida

per convertir-la en bellesa duradora.

Acostar-me a tu sense tenir-te

i en el silenci dels anys

vetllar tots els moments perdurables...

En l'ocre del roc, avui, neix de nou l’esperança.

..........