dijous, 1 de maig de 2008

Roselles a La Segarra







Qualsevol racó t'evoca, 

com el vent i les formes, 

com els somnis i els mots, 

com cada un dels moments del dia. 

Res no fa aturar els records 

i tampoc no faig res per aturar-los. 

Els colors ensenyen tot allò que ens agradava compartir 

i parlen i parlen amb el vent que mou l'ordi. 

Els camps esperem l’aigua 

com jo t’espero en el silenci de la pell. 

La Segarra ahir, també t'evocava a mitja tarda.


.............


2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Quin ameravella de fotos. Jo en vaig fer algunes de similars, i en vaig penjar una al meu blog també amb una rosella entre el blat verd, però no es poden comparar amb les teves. Enhorabona. Et visitaré de tant en tant.

Al caliu dels mots ha dit...

Moltes gràcies Jesús M. Jo també he visitat el teu bloc i l'he trobat molt variat i interessant. Ja he fet l'enllaç al meu.

Una abraçada