![[ Al caliu dels mots ]](http://2.bp.blogspot.com/_0yVS2zw9H_c/R6elxYc3uOI/AAAAAAAABLg/AKSb6or3hwc/S709/al+caliu+dels+mots5.jpg)
Posta de sol a la Badia dels Alfacs des del Trabucador
El divendres i dissabte passats eren al Delta de l'Ebre. Vaig entendre la gent de la Plataforma en Defensa de les Terres de l'Ebre, les seves són raons de pes donat el feble equilibri que es pot donar si l'aigua no alimenta prou aquest complex ecosistema. L'economia del Delta es basa, sobretot, en l'agricultura i el turisme. Què seria de totes aquelles terres sense el be de l'aigua? M'imagino que un desastre total per a la zona, la seva vegetació i la fauna i de retruc per a tots els que estimem la natura. L'agricultura de l'arròs té, des de la unió de les quatre cooperatives del marge esquerra del riu l'any 2002, una gran oportunitat d'augmentar el nivell de vida dels pagesos del Delta i d'assegurar el futur i la viabilitat agrícola de la zona sota els paràmetres de la qualitat i del respecte al medi ambient -em consta que hi treballen intensament des de la Cooperativa Arrossaires del Delta de l'Ebre-. És evident que hem de procurar consumir arròs del Delta de l'Ebre per ajudar els seus agricultors, malgrat sigui d'aquesta forma passiva i indirecta, el Delta ens ho agrairà.
12 comentaris:
Quina foto més bonica!Roig i daurat, vida i repòs, la captació de l'instant i de l'etern. Una meravella.
Quin racó de món tant especial. N'has captat la seva essència amb una gran plastricitat. A més, quins cels! Felicitats una vegada més, Pere.
P. D.
Les fotos petites segueixen sense obrir-se, sort que has lincat l'àlbum i allà es veuen sense problemes.
Un imprevist d'última hora ens va impedir venir a la teva darrera exposició i em sap molt de greu. Intueixo que vau tornar a encantar la gent.
Benvinguda Núria!!!. Una abraçada forta.
Hola Araceli. Gràcies pels teus comentaris. Continuen els problemes d'enllaç des de l'àlbum de Picasa, espero poder resoldre'ls. L'exposició de la Xina va anar molt bé, espero que la tornem a fer a un altre lloc, ja t'avisaria.
Una abraçada
Eiii Pere, jo tambe hi he estat aquest pont !!! ostres t´han quedat unes fotografies genials, jo tambe en posare, quin cel i quina sensacio d´amplitud que s´hi respira oi?
Un petonasssss
Gràcies per compartir les teves reflexions, i dir-te que malgrat que encara no hi he estat, penso també que és un lloc que cal preservar, com tota l'aigua i la terra mare que trepitgem.
L'arròs....sí....el consum (ho tenia present, però merci per recordar-m'ho,jejeje)
Les fotografies son precioses, no calen més paraules, només entrar i submergir-s'hi.
Bon dia al nou dia,
a reveure,
Hola Maria Teresa,
Feia vent i els núbols anaven de corcoll pel cel. Vaig passar dos dies amb molta plenitud. El Delta m'agrada molt.
M'hagués agradat molt trobar-nos i compartir espais i fotografia.
Una abraçada
Hola Marina,
T'agraeixo molt els teus comentaris. He posat el teu bloc als meus blocs amb caliu, hi ha reflexions i imatges que caldrà llegir-les amb tranquilitat.
Una abraçada
M'encanta el Delta!(Sovint ens plantegem anar-hi a viure quan els fills no ens necessitin)
És un lloc amb una màgia especial, però mai l'havia vist tant preciós com el veig en les imatges que tu has captat. Gràcies.
una abraçada
ps- llàstima que no s'obrin les imatges petites... però sort que s'obre l'enllaç al teu àlbum. Un àlbum magnífic.
Crec Montse que les veus amb bons ulls. A mi també m'agrada el Delta, la seva monotonia paisatgística, l'agricultura, els ocells, la gent i el seu accent, l'aigua, la sorra, el vent...
Gràcies.
Una forta abraçada
aquesta és una de les meves platges preferides per a anar-me a banyar a l'estiu i gaudir d el atranquil.litat i el paisatge
Com be diius, per la gent del delta l'aigua ho és tot. Però a la necessitat imperiosa de tenir l'aigua perquè la necessiten per sobreviure, se li suma el sentiment que tenen d'abandonament respecte a la resta del país. La del delta és una terra que s'ha anat forjant a base de suor i treball. Ningú els hi ha donat mai res. Més aviat al contrari. Mai han rebut subvencions, ni ajudes quantioses i, els pressupostos de l'estat i de la Generalitat, mai els han tingut massa en compte. Es una terra que tot el que tenen es gracies a l'aigua del riu "lo riu" i de l'esforç dels qui en ella vieuen.
Com pretenen alguns, ara que han conseguit ser quelcom, treure'ls-hi allò que els hi dona sentit a la vida?
Gracies per entendre la situació d'aquesta gent.
Per cert, jo no soc del Delta.
Publica un comentari a l'entrada