Avui he somniat
darrera el vent innocent
dels teus cabells,
sota el cel turquesa
de la teva mirada,
en el vers rimat de la teva paraula.
Amb tu somnio sempre
i destil·lo el temps,
arrebossant-hi sols
i llunes d’or massís,
embolicant sospirs
i tendrors color taronja.
6 comentaris:
torno a dir que del teu bloc no sabria que triar si les imatges o els versos...
Tinc sort de poder gaudir del conjunt dels dos.
Són una meravella!
una abraçada
ps- he penjat imatges de la Fira del Vent. Nosaltres hi tornem demà.
Pere, ben retrobat! Ara feia dies que no obries la teva finestra!
Quin gust deixar que la mirada es perdi en l'horitzó d'aquesta foto.
Dolçes paraules per acompanyar una fotografia genial !!!! quins colors mes preciosos has trobat !!!
Felicitats artista !!!
petonsssss
Els teus tons són únics i les composicions molt ben treballades...
les paraules sentides.
salut!
Quin mar de muntanyes, quina exaltació de la bellesa de la natura.
paraules que son carícia, colors amb tacte i fragàncies observades...
increïble i bell,
gràcies,
i bon dia al nou dia...!
:-)
Publica un comentari a l'entrada