Avui teníem quelcom en comú.
Hem anat a Bruguers, un poble agregat a Gavà tocant al Parc Natural del Garraf. La seva ermita és de pedra argilosa, vermella, va ser construïda per Ferrer de Sant Martí al segle XIII (d'aquesta època és l'absis). La nau i la façana són del segle XV. El seu nom originari era Santa Magdalena de Sitjar. Des de l'Ermita surt un camí, tot vermell, que arriba fins al Castell d'Eramprunyà, un lloc estratègic des d'on el seu senyor controlava i defensava els seus dominis: les terres de les actuals poblacions de Castelldefels, Viladecans, Begues, Sant Climent i Gavà. La vista des del cim compensa l'esforç del camí.
La flor és l'estepa blanca, "cistus albidus", tot el bosc n'està ple d'aquestes meravelloses plantes. L'estepa gairebé no necessita aigua i s'adapta plenament a aquest clima mediterrani sec i calorós que aviat semblarà del mediterrani sud. El nom de blanca la diferencia d'altres estepes de fulles més fosques, la flor és de color púrpura i els estamenis de color groc.També hem visitat el Parc Agrari del Llobregat (val la pena passejar-hi pels seus camps abans que la voraginosa Barcelona acabi amb ells) i alguns pobles del Penedès (les vinyes ensenyen ja els seus primers brots).
2 comentaris:
Quina foto més impactant la de la flor, sembla una flor dins d'una altra, un sol dins un mar rosa. L'ermita no en coneixia l'existència.
Les estepes tenen unes flors molt boniques en aquesta època de l'any, amb el nou objectiu és un plaer apropar-s'hi i fotografiar les seves intimitats. Val la pena visitar l'indret.
Publica un comentari a l'entrada