dissabte, 8 de novembre del 2008

Tardor


Ara m’atanso a tu per l’ocre

silenciós de la tardor,

et respiro en aquesta calidesa

de tons quan semblava

que tot s’havia esvaït.

Potser la llarga absència asseca el fullam

i la tardor esdevé als ulls

nodrint-ne noves esperances.  

5 comentaris:

Araceli Merino ha dit...

Preciosa. Composició i enquadrament fantàstics emmarcant una essència poètica que convida a la contemplació.

Enric Sirera ha dit...

M'agrada molt la llum i els tons,salut!

romanidemata ha dit...

cauen per fer substrat, per continuar creixent..

bona definició i tons

salut

Marina Culubret Alsina ha dit...

tot, imatge i paraules, encaixen bellament i sense esforç, com la dansa que ens regalen les fulles al caure.

salut!

M.TeReSa ha dit...

Atansat rapid que això s´ens acaba !!!! boniques paraules novament acompanyades de bonica imatge.
Petonssssssss